dern

D´or i hores

talment, s´escola

el meu reialme

adormit al resguard

d´una vela.

Què lluny el far!

Aquests dies he vist la por cara a cara. Com la gent viu amb temor el dia a dia. Por de dir, de ser sentit, de ser descobert pensant, de ser associat a una idea política. Acceptem xantatges i feines per por de no tirar endavant; acceptem els mediocres i els covards per por de ser despatxats, acceptem hipotecar les nostres vides per si de cas necessitem una casa en propietat (cal tenir una inversió) o un cotxe (cal tenir un mitjà per desplaçar-se si surt una feina al Catllar, o si ens agafen cagarrines, o si explota la nuclear). Cal que ens cobrim les espatlles, cal assegurar-nos de que no ens la fotran.

Cal també que no es noti, que la por no aflori. Perquè fa por semblar vells, dèbils o tristos. Perquè si ets jove, optimista i valent prou se'n guardaran de fer-te mal.

I com que una imatge val més que mil paraules,

us il.lustrem amb "els Crítics" d'en Gabriel Cornelius Von Max.

El vol es torça

perseguint èssers extranys

l'oreneta d'ombra

i el cel és d'àmbre

cap al tard

i cada noia

es una nena en un terrat

quan el capvespre

gentil es tomba

i el dia esmena.

Una apologia de l'escatològica burgesa catalana.

Al tombant del segle XX, Le Petomane iniciava la seva gira estel·lar per Europa, aprofitant les poques setmanes de vacances que li permetia el rigorós contracte d' exclusivitat que havia firmat amb el Moulin Rouge de París. El meu pare em va remetre una història viscuda pel seu pare (el meu avi, siguem clars) qui va conèixer personalment aquest portent de la natura que Sigmund Freud visitava assíduament per considerar-lo cas paradigmàtic de trauma psicològic associat a la fase anal.

Joseph Pujol va descobrir les virtuts extraordinàries del seu esfínter -capaç d’absorbir i alliberar líquids i gasos a voluntat, en el grau desitjat, i sense emetre olors desagradables- un bon dia mentre es banyava a mar. Mercès a ardus entrenaments, corejats pel 1er Regiment de Cuirassers de l' Ex&e

Etiquetas: escatologia, Mirò, Joseph_Pujol