Facebook Twitter Google +1     Admin

dern

Quan cau, cau

Our house

20070322194653-vivienda.jpg

 

De nena, el meu joc predilecte era jugar a fer casetes. Les feia amb peces de joc de construccions, amb llibres, de plastil·lina, amb caixetes, en feia plànols que dibuixava acuradament, imaginava que me n'anava a viure al traster del terrat.

Les cases dels altres esdevenien també joguines de la meva imaginació, pensaven: "Quina nena tan extranya", lacònica i fixada en un punt, les coses centraven la meva atenció com a reclams lluminosos que m'indicaven els desitjos, les contradiccions de qui les posseia. D'aquesta ciència de les superfícies en vaig prescindir amb el temps, no per inexacta sinó per injusta (quelcom em deia que rebuscar en els intestins de la gent sense donar-los l'oportunitat de mostrar-se primer, sense cedir-los opció a la sinceritat era una actitud reprovable). Però, amb els anys, imaginar la meva casa va esdevenir un passatemps recurrent. Altres nois de la meva edat planejaven una familia, un futur professional, un amor romàntic. Jo somiava parets i rajoles, mobles trobats i resituats amorosament, un terrat ple de plantes on rebre els amics a l'estiu.

I ara, el món em colpeja de cop en tota la boca, altre cop. Perqué, pitjor que no tenir una casa pròpia, és haver de conformar-se quan deixes la teva LLAR, el que has construït amb ilusió i has compartit amb tendresa. Ja no podré tornar a imaginar una casa sense imaginar, primer, les persones que hi viuen a dintre. Ara torna el temps de les lluites, amb totes les seves facetes.

http://www.escolar.net/wiki/index.php/Viviendadigna

Comentarios » Ir a formulario



Autor: naumosky

Les circumstàncies et porten a bandonar la llar, però uns i altres han de lluitar per tornar a reviure aquest moment en algo que sigui més teu que no pas dels altres.
I una altra coseta des de quan les nenes petites diuen la paraula lacònica? jeje
El problema no es no ser-hi ara, sinó pensar que no hi seràs mai.

Fecha: 23/03/2007 09:02.


Autor: dern

Simplement, no diré blat fins que no sigui al sac. I jo no soc petita!

Fecha: 23/03/2007 21:13.


Añadir un comentario



No será mostrado.





Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris