Facebook Twitter Google +1     Admin

dern

Quan cau, cau

La ciutat invisible

Hi ha ciutats més reals que les ciutats mateixes, construïdes d’imatges i records, de paraules, somnis i creacions que les reconstrueixen en la ment dels seus habitants i les dibuixen a la fantasia dels que esperen visitar-les algun dia.

La meva ciutat corre apressadament el camí de la realitat a l’invisible i els que hi vivim passem penes i fatics per fixar-ne la imatge en els temps canviants.

Avui dissenyo -guiada pels consells dels amics assistents a la Ruta Literària per Reus a propòsit de les Rutes literàries pel Baix Camp de Dolors Requena i Fina Masdeu- el plànol mental d’allò que ja no existeix físicament però que tots donem per nostre. És una petita visió, que aniré ampliant i que podreu seguir en el fil del bloc Persistència de la memòria, per fascicles, a l’estil de quan la ciutat invisible era tangible i real.

  • Quarters, una estació i una plaça amb polèmica

Quants canvis! Parlarem de la plaça de la Llibertat i la seva fabulosa història de tomba i gires.

  • Un violinista a la porta del Kursal

Una visió cinematogràfica de la ciutat.

  • Els botons del Ceferino

Els qui recordeu l’article Street Art estareu tristois en saber que l’entranyable obra mural ha estat traslladat a la deixalleria en forma de sac de runa.

  • Del Campanaret a Mart

De campanars, a Reus, n’hi havia dos, per als que no el vau arribar a veure – el campanaret va ser enderrocat l’any 1969-  i per als nostàlgics, tindrem una visita guiada a càrrec d’un Elefant Torrat.

  • Una aranya que  sap de matemàtiques

No només d’edificis viu la dona, us n’explicaré una de parament viatger.

  • Caixa o faixa

Un convent de Carmelites i un casino confraternitzen amb el teatre més nostrat i més deixat de la mà de déu.

  • L’Hotel de Londres i l’Hotel de París.

Hotels i hostals que ja no hi són.

  • Cariàtides de canya i cordill.

Puces gegants, feres ferotges, una crisi grega ... Encara en passen per a llogar-hi cadires.

  • El centre del món

Reus és el centre del món. Forges i Dalí ho confirmen.

  • La torre més bella

Sense el vel de reixeta, que no dubtem que la fes ben misteriosa, la casa Navàs fa tota una altra cara. Encara hi ha, però, qui vol dur de l’invisible al visible el que una bomba feixista ens manllevà.

  • Una capça amb polèmica

Milers de turistes japonesos tenen més ull que naltros i visiten directament les obres de Gaudí.

  • Casa meva és casa vostra

Heu viscut mai en una casa de 1886? Una narració sentimental amanida amb vodka d’estraperlo.

  • Uns esgrafiats que no ho són

Anem de cara a barraca: Ens endinsem en el misteriós món del POUM (el municipal, no el partit polític)

  • RTV (de Reus de Tota la Vida)

Un repàs per les botigues de Reus i els  desastres econòmico-urbanístics de la societat de consum.

Sigueu pacients i comprensius  amb l’autora: aquests articlets aniran sortint tal com raja i no necessàriament per l’ordre citat i n’hi aniré afegint algun altre que ara mateix ja em balla pel cap i molts d’altres que, de ben segur, l’actualitat local ens portarà, puig que Reus és l’única ciutat del món que pot presumir de tenir dos museus invisibles.

 

El magnífic volum de Dolors Requena i la Fina Masdeu el podeu trobar a la venda a la Llibreria Gaudí.

Comentarios » Ir a formulario



gravatar.comAutor: carme

Felicitats mil vegades! Ets una artista amb majúscules

Fecha: 20/04/2013 21:20.


gravatar.comAutor: Dern

Gràcies Carme, venint de tu, és un gran elogi!
:*

Fecha: 25/04/2013 12:54.


Añadir un comentario



No será mostrado.





Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris