Facebook Twitter Google +1     Admin

dern

Quan cau, cau

Bona nit LVII

20130704175245-387563-327318613953792-1724861935-n.jpg

William Degouve de Nunques, pintor simbolista nacionalitzat Belga i deixebre de Jan Toorop va pintar Atmosfera Nocturna al Parc Royal de Brusel·les (avui al Museu d'Orsay) el 1897. Aquesta obra enigmàtica precedeix els temes propis del surrealisme de Magrite.

Entre 1900 i 1902 va treballar a Menorca i Catalunya entrant en contacte amb Joaquim Mir i l'escola paisatgista de pollença, podem imaginar l'impacte que va causar la seva obra a casa nostra en l'article "Degouve de Nuncques" publicat, en motiu de l'exposició que va dedicar-li la sala Parès,   al Pel i ploma num 90 , de febrer de 1903.

Hi han accidents artístics que'l mateix se produeixen en música com en literatura i aixís en el teatre com en les arts plástiques. -Els efectes produits en el microcosmos artístic barceloní per l'exposició de les obres den Degouve, es un d'aquets fets; si al venir un Zacconi o una Duse els aficionats judiquen prescindint d'Italies i d'Amériques i'ls cómics dolents s'indignen de les alabances qu'han sentit trobant-les exagerades, igual devant de les obres den Degouve el públic hi digué la seva, com de dret podie fer; i'ls cómics dolents que per el cas foren pintors, s'indignaren sino de les alabances, qu'encara no s'habien ento nat, de la reflexió, fins dirém meditació que provocá entre molts artistes verdaders l'obra del pintor estranger, i del éxit obtingut entre 'Is que mes s'estimen mirar o tenir quadros, que teles pintades. I aquest detall secundan, se convertí en principal, per obra i gracia de la mesquindat de sentiments i per les adquisi cions relativament abundoses fetes per alguns aíicionats de aquí. El día en que comensá l' Exposició d'aquell pintor, les converses d'últi ma hora, semblaven veus de Llotja comercial i mentres els santons de la pintura s'escruixien d'ira dintre deis seus formatjes corcats, la jo venalla i els homes fefs, encara plens de vida, anaven contemplant l'alenada de visió nova qu'omplía la sala de cán Parés. Aixó era lo que mes picava el dolor dels fakirs ensonyats dintre del motllo gastat per l' us, d'una hora justa, d'una visió gris de film. o d'aquelles nenes tant bonivies que la gent, la bona gent del carré, erigida en terrible crí tic justicier, alabe trobantles semblants als cromos. L'obra de dos anys de solitut den De Gouve, no era ni hora justa ni visió gris ni nena de cromo: era l'obra d'un esprit diferent deis nostres; reflexiu devant de la nostra na turalesa, devant de les teles que pacientment anave omplint, devant de la pintura deis altres i sobretot reflexiu de les qualitats o condicions propies, anyadint a la naturalesa gran, la seva individualitat. En una paraula: sent un fill de la Naturalesa i no un net, com calificava el gran Leonordo, als que pintaven com ell, com el Massaccio, o com hauric dit avui, com Velázquez, com Puvis, com en Pointelin, i si ha gués estat de bon humor, com solie, com en Bouguereau.

Mes totes les consideracions anteriors es trenyen el judici de l'obra den Degouve, vista amb un trist criteri local i es tan poc digna de consideració, com alguna de les que motiva ren els quadros den Rusinol fets en el regne de Valencia i exposats en la capital, entre les que llegirem la colosal trobada de que'ls xi prers, els arbres dedicats á Venus, eren clericals!

En Degouve de Nuncques que es un fran cés de l'extrém Nord, ha viscut molt temps pintant entrels apagats sois deis mars freds i per comprensible aspiració complementaria, sentí neixer en eh l un desitx irresistible d'anar a treballar cap al violent mitjorn, precisant el terme de la seva peregrinació entre'ls boscos de l'illa de Ceylan. — No poguent realisar aquet projecte de moment, s'encará amb els paíssos del Sol instalantse durant moltíssims mesos a Mallorca, la nostra hermosa vehina.— Allí, els seus ulls blaus de l'home de terres gri ses, anaren lluitant am la Ilum exuberant que '1 sol malgaste aquí; i'ls seus colors de la fina gama deis polders, de les neus i de les aigües deis canals quiets i silenciosos de Bélgica i Holanda, pujaren els tons, com fruites que a l' escalfor del día, maduren i's coloren.

La materialitat de les diferencies de terres, mar i cels, no foren prou gran forsa per ferli oblidar les idées adquirides en els paíssos en que tota obra d'art enclou un pensament mes modest estudi del artista del Nord, está pintat mirant am vista de voluntarios, qu'im posa lo que vol el cervell, als espectácles que ofereix la naturalesa a la seva admiració.

I aquesta en un esprit aixís, no's tradueix per un trevall rápid i genial pero impulsiu, si una obra lenta i pacienta que assoleix les dificultats de l'ofici i de l'idea, am la tena citat d'un estratégic de debó. Per xó, tot lo que nosaltres, els de la terra mes natura liste del Mediterrá, hauriem trobat estrany i res mes, les roques, la nuvolada, les coves, les oliveres, el misteni de la nit serena, ho pintave en Degouve amb el brodat del poema que'l seu pensament cantave detrás dels ulls de pintor. I les roques glatien de monstruosa vida orgánica, els nuvols prenien formes cadencioses d' estrofa, els arbres se recargolaven patint una vida se ser vivent, els anells dels gorcs s'obrien am ritmes de versos i les seves nits tenien la calma tranquila i serena del repós.

L'acció de l'obra den Degouve entre nosaltres, encara es mes grossa per lo que van demostrant els fets, que per tot lo que's pugui din i que per tany únicament al domini de l'estéril discusió  d'art. Ja's va tent visible per senyals petites pero clares, que Mallorca, i aquí parlém úni cament de l'illa, viu mes als ulls deis pintors, desde l'estada Ilarga que hi feu en Degouve de Nuncques. Els pintors artistes qu'allí van pot ser perqué es l'única costa nostra en la que'! Sol sepon en el mar, ja tenen mes tirada a tractar les visions pictóriques, com trossos de bellesa viva a les que la voluntat té'l dret de suposar un ánima sensible; i amb el temps, no desesperém que algú, allí aon tant sols se traslluien fenomens geológics, hi veigi am temps i soletat, aspectes que impressionin com verdaderes sinfoníes wagnerianes; i aquesta es l'idea que guien les lluites den Degouve am terres hermoses com Mallorca i Montserrat, que nos altres no veiém mes que com son materialment.

Podeu consultar Pel i ploma a Arca

16/07/2013 22:28 dern #. All night long

Comentarios » Ir a formulario



No hay comentarios

Añadir un comentario



No será mostrado.





Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris