Facebook Twitter Google +1     Admin

dern

Quan cau, cau

Se muestran los artículos pertenecientes al tema Persistencia de la memoria.

La ciutat invisible

Hi ha ciutats més reals que les ciutats mateixes, construïdes d’imatges i records, de paraules, somnis i creacions que les reconstrueixen en la ment dels seus habitants i les dibuixen a la fantasia dels que esperen visitar-les algun dia.

La meva ciutat corre apressadament el camí de la realitat a l’invisible i els que hi vivim passem penes i fatics per fixar-ne la imatge en els temps canviants.

Avui dissenyo -guiada pels consells dels amics assistents a la Ruta Literària per Reus a propòsit de les Rutes literàries pel Baix Camp de Dolors Requena i Fina Masdeu- el pl&agr

... (més)

Street Art

20100528121151-olive.jpg

Tot i que més conegut per la seva faceta d’aquarel·lista, de temes amables i pinzellades vibrants, que tanta fama li ha donat en els salons de les cases benestants reusenques, en CEFERINO OLIVÉ CABRÉ (Reus 1907- Tarragona 1995) va iniciar la seva vida creativa submergint-se de ple en les avantguardes del s. XX.

Rere els primers estudis  a l’Escola Municipal de Reus amb el pintor Tomàs Bergadà, als anys XX, en Ceferino aterra a la Llotja de Barcelona des d’on emprendrà, l’any 1929, els seus treballs per a l’Exposició Universal de Barcelona com a cartellista i decorador. Més endavant treballaria també com a decorador teatral als tallers de Vilaró i Valls.

D’aquesta època en data l’obra que us presentem, un fresc que avui en dia podem veure,

... (més)

Etiquetas: , , , , , , , ,



Reus-París

Llambordes republicanes a Reus Reus maig 1931 París maig 1968

La història de la llamborda s’inicia amb els processos modernitzadors de les ciutats en la transició de l’Edat Moderna a la contemporaneïtat. Tot i que, de carrers empedrats en tenim una llarga història (llarga com la humanitat), no és fins al segle XIX que s’implanta el sistema de paviment a conseqüència de canvis econòmics i ideolò

... (més)

Etiquetas: , , , ,

01/09/2008 21:05 dern #. Persistencia de la memoria No hay comentarios. Comentar.

Eduardo Galeano

Hacía pocos años que había terminado la guerra de España y la cruz y la espada reinaban sobre las ruinas de la República. Uno de los vencidos, un obrero, recién salido de la cárcel, buscaba trabajo. En vano revolvía cielo y tierra. No había trabajo para un rojo. Todos le ponían mala cara, se encogían de hombros o le daban la espalda. Con nadie se entendía, nadie lo escuchaba. El vino era el único amigo que le quedaba. Por las noches, ante los platos vacíos, soportaba sin decir nada los reproches de su esposa beata, mujer de misa diaria, mientras el hijo, un niño pequeño, le recitaba el catecismo.

Mucho tiempo después, Josep Verdura, hijo de aquel obrero maldito, me lo contó. Me lo contó en Ba

... (més)
03/06/2008 14:48 dern #. Persistencia de la memoria No hay comentarios. Comentar.

Yakin i Boaz

02/06/2008 20:18 dern #. Persistencia de la memoria No hay comentarios. Comentar.


Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris