"Maximiliana ou L’Exercise illégal de l’Astronomie"

Com costa! Costa molt expressar amb paraules la increïble màgia dels glifs d’Ernst, la dansa himnòtica dels ninots alats transformant-se en aus egípcies, que muten en constel·lacions misterioses, el ball extàtic de les lletres secretes que esdevenen noms misteriosos ocults en els orígens del que un dia vam ser i cerquem al llarg dels segles...

Dedicada a Dorothea Tanning, la seva esposa i també artista, la Maximiliana de Max Ernst és una demostració de cal·ligrafia experimental realitzada en la tècnica de frottage (decalcomania), una pràctica artística d’invenció pròpia que deriva del collage, consistent en realitzar gravats inversos per calc d’objectes amb l’objectiu de crear noves imatges.

Ernst va evolucionar del collage a la decalcomania arrel del seu estudi del gravat popular, una activitat intrínsecament relacionada amb la seva dedicació a la il·lustració i creació bibliogràfica. El seu amor als llibres el va dur a inspirar-se en poetes, filòsofs, teòrics de l’art i científics com a base per als seus treballs durant el seu llarg i atzarós exili.

Els gravats que configuren aquest llibre d’art tenen el seu precedent en el ’obra Pour bibliothèque nationale’,  de 1975, en la que assaja la seva misteriosa cal.ligrafia, un alfabet intuïtiu i canviant, probablement nomes desxifrable per ell mateix, d’arrel inconscient i simbòlica en que l’home-ocell és la principal i mutant grafia.

La suite gràfica ’Maximiliana ou l’exercise illégale de l’astronomie’ construeix una doble realitat de cal·ligrafia glífica imaginària amb connotacions alquímiques i astrològiques (la lletra s’identifica amb l’estel, la paraula amb la constel·lació) per descriure el paral·lelisme vital entre la biografia de l’autor i la de l’astrònom i artista Wilhelm Leberecht Tempel (1821-1889).

El poeta, litògraf i científic  Wilhem Leberrel Temple, va ser el descobridor de diversos cometes planetes menors i de la nebulosa de les Plèiades, una tasca que va va dur a terme artesanalment, en un petit observatori muntat per ell mateix. La manca de formació oficial va fer que el reconeixement a la seva feina li vingués fora del seu país i tardanament. Durant la guerra franco-alemanya fou expulsat del seu país i es refugià a Itàlia, on va supervisar la construcció del telescopi més gran de l’època.

En Temple Ernst reivindica el paper revolucionari de l’art i de l’experimentació, en aquest cas exemplificat per una feina visionària, exercida amb mitjans artesanals, contracorrent i en la clandestinitat, establint un paral·lelisme vivencial que el duu a recrear una suposada relació entre el científic i el seu besavi, també astrònom aficionat.

La pulsió de la bellesa secreta d’aquesta obra, que beu de l’irracional de la ciència i el racional de l’art,  ens enfila l’agulla d’una labor brodada en somnis al misteri dels estels.