igual
Mireu atentament els signes de la part superior. Difícilment els trobareu agrupats d'aquesta manera. Acostumem a trobar-los isolats (desigualtat) o bé agrupats de dos en dos.
Quan els trobem agrupats sòlen presentar-se per parelles tot i excloent un dels signes que apareix a la porta del costat.
Analitzem-los per separat:
El signe 1 correspón a la dona. Una dona prototipus, amb faldilleta però sense atributs sexuals. Algún cop l'he vist modificat amb una cua de cavall (és una dona, dona), per una representació folclòrica de la fèmina regional o per el retrat d'alguna famosa d'èpoques passades.
El signe 2 correspòn a l'home. Un home que duu els pantalons, però tampoc presenta cap evidència d'atributs sexuals. Les variacions sobre aquesta icona mai inlcouen la cua de caball duent al confusionisme a totes aquelles noies que duen pantalons. Crec que, en aquest sentit, es començaren a aplicar les variants folclòrico-artístiques avans esmentades (donant per segur que si ets femella entraràs on hi ha la foto de de l'Audrei Hepburn i no pas a la porta amb la carona melangiosa d'en James Dean).
Els signes 1 i 2 són signes, pretesament oposats, la seva funció és exercir un aparheid sexual a les funcions biològiques bàsiques i generen tota classe de mites: Que els homes pixen a la tapa i que les dònes van de dos en dos al bany, señoras i caballeros o el concepte de TOCADOR. Hi ha un bar a Reus on els signes 1 i 2 són substituïts per el mascle i la femella d'un caragol de ferretería. Aquesta nova convenció modifica un xic la divisió incloent-hi una descripció dels baixos que seràn usuaris de cada letrina.
El signe 3 representa indistintament a l'home i a la dòna que pateixen algún tipus de discapacitat. Resumides en el fet de la cadira de rodes. Banys adaptats en díuen.
Per tal de que un local es consideri ADAPTAT ha de tenir accessos adequats i un bany, reservat o letrina on hi figuri un cartellet amb el signe 3. A la pràctica l'experiència cootidiana ens diu que aquest acostuma a presentar-se acompanyat del signe 1 o bé isolat, en els casos en que el local és de dimensions properes al palauet de l'hereu de la corona.
En aquest estat de les coses em plantejo, quin tipus d'igualtat es pretèn promoure quan, per regla general, els prejudicis més absurds regeixen la nostra vida simbólica. ¿No podem diferenciar entre banys adaptats per dònes i per homes?¿O és preferible que els homes i dones amb discapacitats miccionin al bany de dònes perqè les dònes sóm comprensives amb els mals dels altres, o bé perquè sóm netes? ¿No pixen fora de la tassa els homes que duen cadira de rodes? ¿O és que els homes discapacitats són menys homes i no sentiran vergonya per haver d'anar a pixar al bany de les femelles? I les dònes discapacitades? es sentiràn menys femenines per haver d'anar a defecar sota el signe de la roda asexuada?
Ara, ben diferenciats, sobris, erectes, solitaris com vaquers que s'allunyen a la posta de sol, els Senyors es dirigiràn al seu servei particular, on es pixa dret (ai-las quina enveja) i no et destorben elemens foranis a la teva concentrada posició excretora. Mentrestant, els discapacitats i discapacitades, els homes amb faldilla, els assexuats de tota mena, amb i sense cua de cavall, els seguidors de James Dean i de l'Audrey Hepburn i tots aquells als que que ens agrada la gatzara ens n'anirem tots al bay de Senyores, ja no de dos en dos, sinò en grups nodrits, mentre la resta del món continua pensant que només hi ha tres categories d'éssers humans pixadors, ben definidetes i que val més no barrejar.
2 comentarios
dern -
A partir d'ara n0omés parlaré de temes escatològics, que sòn elsque la gent em comenta!
komanche -
Així, de pas, la propera vegada que m'enxampis plantant el pi a casa teva, la situació no serà tant violenta ;-)