Pluja de fang

Un article sobre el conflicte del Sàhara a Reus Directe

Quan el front d’una gran pertorbació -d’aquestes que assenyalen als mapes meteorològics amb una cua de color blau amb farbalans triangulars- atura la seva cursa caragoladissa al bell mig de la Mediterrània, podem estar ben segurs que ens plourà fang. Aquella pluja amb gotes grosses que arruïna la bugada de la roba blanca i que, si no hi fas res, pot acabar corroent la xapa del cotxe. Aquesta pluja ens porta la sorra del Sàhara.

La senyora ministra d’exteriors va demanar “Contenció” al govern marroquí abans de veure els resultats del desmantellament per la força de 7.000 haimes del campament establert durant el darrer mes a quinze quilòmetres de la ciutat Sahrauí d’ Al-Aaiun. Com aquell qui veu que s’acosta la tempesta i s’ha retirat a casa abans d’hora amb temps de plegar la roba al la galeria i entrar el cotxe al garatge, la senyora Trinidad Jiménez demana a la tempesta que escampi.

Aquest matí els periodistes d’arreu han pogut arribar al lloc dels fets amb xifres oficials en mà - 2 agents morts, més de 70 ferits i 65 detinguts- la tempesta havia passat i les tendes aixafades eren registrades per soldats uniformats; semblaven agents de protecció oficial dels que busquen desapareguts després d’una riuada. Per això no puc creure que només hi hagi un sahrauí mort, com afirma l’oficialitat marroquina.

Els nostres polítics continuen parlant de llibertat, d’independència, de drets lingüístics, d’autonomia, de treball, d’immigració, d’integració i aquestes paraules esdevenen buides, un discurs autocomplaent que ignora la pluja bruta que cau a sobre els que no tenim recer, els que som reals. Mentre els nostres governs juguen al Monopoli amb els nostres vots, ha mort gent que havia comés l’únic i imperdonable error d’enfrontar-se a la tempesta.