El somni de Dürer

Albercht Dürer

Visió en un somni
1525
Aquarel·la sobre paper, 30 x 43 cm
Kunsthistorisches Museum, Viena

L’aquarel·la i el text que l’acompanya descriuen un somni apocalíptic que Dürer va tenir la nit del 7 al 8 de juny de 1525.

Un paisatge amb arbres dispersos. Una enorme columna d’aigua regalima núvols avall, expandint-se en arribar prop de terra, mentre que altres columnes petites d’aigua comencen a caure del cel.

Vista des de la nostra memòria visual, la polseguera aixecada per les trombes, cataractes sobtades i gegantines, té l’aspecte d’un atac extraterrestre o un esdeveniment nuclear però molts especialistes el vinculen amb les tensions religioses de l’alemanya de la Reforma, en que hi havia la creença popular de que un diluvi que destruiria el món.

Sota de l’aquarel·la Dürer va escriure una descripció del seu somni:

"A 1525, durant la nit entre el dimecres i el dijous després de la Pentecosta, vaig tenir aquesta visió en un somni, i vaig veure com van caure grans aiguats del cel. El primer va colpejar el sòl a prop de quatre milles de distància de mi amb una força tan terrible, enorme soroll i esquitxades que va ofegar tot el camp. En vaig quedar tant colpit que vaig despertar abans que comencés el xàfec. I la pluja que va seguir va ser enorme. Algunes de les aigües van caure a certa distància i d’altres molt a prop. I procedien d’una alçada tal, que semblaven caure a un ritme igualment lent. No obstant això, la primera aigua davallada sobtadament havia caigut amb tal velocitat, i acompanyada pel vent i un brogit tant aterridor, que quan em vaig despertar tot el meu cos tremolava i no em vaig refer fins al cap de molta estona. Quan m’he llevat, al matí, he pintat el de dalt tal i com ho he vist. Que el Senyor canvii totes les coses cap a millor."

En el manuscrit Aliment per a Joves Pintors, datat més d’una dècada abans, Dürer havia escrit: "Amb quina freqüència puc veure grans obres d’art en el meu somni, però en despertar no les puc recuperar, tan aviat com em desperto, la memòria oblida."

L’impacte d’aquest somni, però, va impulsar Albercht Dürer a plasmar el record amb la imatge i la paraula. El resultat és probablement una de les primeres representacions més realistes d’un somni, en oposició a les visions més artificials de la pintura europea precedent i, en contraposició a la sensació paorosa del somni, una imatge de gran bellesa, precedent de les categories del Sublim i el Terror Còsmic.