res, rerum (les coses)

No hi són ja el caminet vorejat d’arbres que m’abellia de mirar, el meu racó preferit de Taragona, l’indret on vaig esdevenir qui soc.

Robaràn, també, el banc on ens vam atançar per primer cop? El calfred en la càlida nit, el cervell escapant per deixar lloc al cos, s’esborraràn, sense el pes de les coses?