Relativitat

Lentament, els segons passen. A la gatzoneta s’oculten rere les manetes del rellotge fins que un desequilibri els precipita en una allau -ja sense temps- aliena al còmput, superlativa.

De les seves restes, en queden taques aleatòries sobre les superfícies: els jocs de l’oli i el vinagre al plat del restaurant, les bombolles endurides del cafè escurat, marques de quadres absents sobre la paret que ja grogueja.

El fenomen ens demana lentitud, transforma l’observació en quelcom indistint de la cosa observada.

Mirar és, doncs, perillós.