Trenta-dues Blancaneu

Una nena trasteja l’ordinador de la biblioteca. Deu tenir uns deu anys i duu els cabells, molt arrissats, recollits en una cua de cavall.

- Què busques? T’ajudo?

- No ho se, que puc buscar?

- Busquem la Blancaneu?

Hi ha trenta-dues Blancaneus al catàleg de biblioteques públiques. Cap ni un a la nostra biblioteca. Decepcionades, decidim preguntar a l’encarregada de la sala infantil. Troba miraculosament una Blancaneu pero ens adverteix que no es adeqüada per al nivell de lectura de la nena perqué està catalogada com a "Avançada". De totes maneres decidim demanar-la. Cinc segons després de tenir-la a les mans desistim de mira-nos-la i la deixem als prestatges: només hi ha dibuixos! d’ aixó en diuen nivell avançat?. No tenim més remei que triar un altre llibre, aquest cop a ull ( i no me’n feu dir el títol perquè l’afortunat va ser un de les Bruts, Fitch, Crunch, o com coi se diguin aquestes creacions mercantilistes per a preadolescents que es fan ara).

Esgotada, me’n torno a consultar el catàleg per trobar llibres sobre temàtiques molt menys apassionants (tipus "Pregons de Setmana Santa (1950-1983) "). Per sort, al cap de cinc minuts una veueta em torna a distreure (Dern 3 punts-Bratz 0). Sembla que cap de les dues està gaire motivada per la lectura i decidim dedicar-nos a utilitzar la biblioteca per a finalitats que no li corresponen; lameva nova amiga em demana un dibuix. Perfilo el cap i els cabells, dos braços i el cosset esvelt. Se sorprén quan acabo les petxines del vestit i la cua escatada. L’he convertida en sirena.

- Ara dibuixa’t tu! dibuixa’t tú!

Gairebé maquinalment esbosso un perfil que acaba assemblant-se al d’una vella napiuda. El resultat ens deixa a les dues estupefactes, es mirem i no sabem ben bé que dir. Davant la meva evident desfeta com a heroïna, mastego unes paraules d’ excusa i faig mutis.

Últimament, vacil·lo massa entre Blancaneu i la madrastra, com l’ imatge de l’ il.lusió òptica, encabeixo dues realitats de mal conviure.