Facebook Twitter Google +1     Admin

dern

Quan cau, cau

Renovar-se o morir

20070401205513-subi.jpg

Tot just deu fer quinze dies que els caps viguetans de ma germana en reconeixíen l'ascendència:

-Si aquesta noia és neta d'en Paulino!

Hi pensava al matí, en el descans de la meva feina Tortosina, asseguda a una taula de la reformada Drogueria Canidell, un d'aquests locals que han tingut l'encert de recuperar l'estructura d'un antic comerç que d'altra manera s'haguès perdut. Aquí, a Reus, durant un temps en vam tenir alguns exemples que corren perill de perdre's, ja que sembla que aixó de treure profit del patrimoni té poc a veure amb la política de promoció de la ciutat, que infla el pit ensumant un "Passat Gloriós" coma segona ciutat de Catalunya i es fa petar els pocs vestigis que en queden. I, tot pensant-hi m'han vingut molts records a la memòria, records d'altres adrogueries (jo vaig veure l'antiga Casa Coder en funcioament i recordo l'enorme cartell publicitari de Norit que exibía), i veient una antiga fotografia de l'establiment en que em trobo, antigues cereries.

En Paulino, aquest viguetà que m'era avi, n'havia d'adroguer i, en consequència, cerer. Acabada la Guerra, la família del meu pare es va mudar de la Cal Vilanova (coloquialment Cal Cagarrines) a Vic a La baixada de la Presó de Barcelona, on encara es manté un dels comerços més antics de la ciutat, en les espelmes distribuïdes sobre l'antiga estructura neoclàssica del que havia estat una gran Casa de Modes, les belles esclaves de bronze negre continuen aguantant els llums de l'escalinata d'on en podria haber baixat qulsevol núvia vuitcentista a mostrar el vestit nou tot just embastat. Recordo l'olor de la cera i la meva àvia asseguda vora el taulell, pintant ciris de bateig, el record se'm barreja amb les anècdotes que m'explicava el meu pare i endevino que el meu gust pels aromes me l'ha trasmés ell, que el va adquirir tot ensumant els calaixets de les espècies.

En sortir al carrer Tortosa se'm presenta plena d'encants. el casc antic esdevingut de nou un suq a través de la immigració, els carrerons tortuosos que menen a la Suda, els carrers plens de comerços tradicionals (els meus caps es queixen de que a Tortosa no hi ha ni tansols una ETT, ciutat afortunada, penso), el riu, com una cinta onejant, , les nuvolades arraïmant-se en els cims dels Ports, les precioses cases Modernistes encara intactes, no agredides per les intervencions d'arquitectes matussers. Una dona ven palmons en una entrada tal i com ho devia fer fa una centúria.

En el meu cauet comptabilitzo els canvis d'un món que es modifica, no diré que es perfecciona ja que la perfecció és segons sembla un objectiu massa llunyà per als designis dels homes.

Comentarios » Ir a formulario



Autor: naumosky

Molta melancolia no? No vivas en el pasado, sabrás lo que has perdido pero no lo que has encontrado - D. Preston

Fecha: 02/04/2007 14:21.


Autor: dern

Oidà! Deu ser aquest temps tant tristoi que em posa melencòniosa, que arrivi la primavera Ja!

Fecha: 02/04/2007 18:06.


Añadir un comentario



No será mostrado.





Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris