Ulisses i la totxana + un PONT de mala baba

Ulisses (el pecat)

Quan Ulisses tornava a Itaca imaginava bé el seu palau: el pati amb columnes de fust roig com les terres dels conreus cultivats per esclaus, el coronament d’un negre profund confonent-se amb cel estelat de les nits a l’Hèl.lade. Els murs interminables en la seva geometria enigmàtica coberts d’imatges dels monstres amb que els pintors mai combatrien. L’alcova closa on Penèlop esperava teixint i desteixint el tapis de la seva vida solitària amb fils que el lligaven de pensament i d’esperit a la llar somiada.

Ulisses era molt ric, i en la seva riquesa niava el seu orgull d’home jove, de cabdill, d’aventurer. I quan va ser prou temps fora casa, quan va veure que de tots els monstres que sotjaven el mar, era l’Agent Immobiliari (seguidors d’Hermes el comerciant de peus subtils) el més temible adversari de l’home lliure, tornà a casa.

Va foragitar els Okupes del seu palau, va recuperar la possessió de la seva esposa i va construir pisos de cinquanta metres quadrats als terrenys de les cases dels esclaus, que va vendre (preu, el pes en or del propietari) a honorables ciutadans de Massàlia, Esparta i una parella d’ancians d’Helicarnàs que van emprar-lo com a segona residència, ja que de tots és sabut que les vistes d’Itaca són un bàlsam per a l’esperit dels amants de la democràcia.

La PONT (el pecador)

Parlant d’Illes, l’Illa 3 del pla parcial del. sector G.13 Mas Bertran de Reus, està mutant d’Itaca a Troya a passos ciclopis. Sembla ser que Polifem va entrar al consistori i ens va confondre a tots amb ovelles.