56208

Els nombres no són realitats; són signes que expressen realitats quantificades. Posem per cas 56208. Aquest nombre designaría una proposta, una entre tantes (concretament entre la 56207 i la 56209), una proposta que intenta modificar la Directiva 2003/88/CE . Aquesta proposta es sotmet avui a votació. Si s’arrivès a aprovar, modificaria un altre nombre, un signe que expressa una relaitat quantificada.

La nova directiva proposa augmentar la jornada laboral a tota la Unió Europea de 40 a 65 hores setmanals. És un nombre, no una realitat. Però aquest canvi, la simple modificació d’una xifra en un paper, és el signe que expressa la reducció de la nostra vida a una realitat quantificada. No sóm, ara, més que nombres, coeficients, dades de productivitat, realitats quantificades sense cap altre dret que èsser sumats, restats i dividits.

No he parlat de la multiplicació. L’he deixada X al final. La mutiplcació és una operació perillosa, puig que condueix a la reproducció de la resistència i a l’atzar de la diferència. La reproducció és l’operació pròpia de l’èsser humà, el que el dota d’humanitat i dignitat. L’home pot fer més, pot crear, pot inventar, pot convertir un petit signe pintat sobre una fulla en la representació d’una realitat quantificada. Pot, per exemple, deduïr d’uns quants mots, o d’una xifra, la relitat complexa que escapa als nombres i pot CANVIAR-LA. És doncs, moment d’operar, de multiplicar les forces com només l’èsser humà pot fer-ho. De demostrar que sóm quelcom més que un nombre a aquells qui tènen la ment d’acer i silici.

Il.lustració: Eneko