De madre y muy señora mia
S'acosta aquest dìa que ens en fan dir día de la mare. Se suposa que és una espècie de resargiment per tots els díes en que les nostres progenitores estàn al peu del canò i nosaltres no en fem el menor cas (com si les mares no ho fòssin els 356 díes de l'any) i se suposa, també, que aquell dia hauriem de fer exàmen de conciència i dedicar-lo a fer-les un xic més felices.
Deixant de banda consideracions sobre el consumisme i les estratègies de màrqueting al nostre món ultracapitalista en que acaben derivant totes les celebracions m'agradaria reflexionar sobre el concepte de maternitat que impera. Quina és la imatge de la dóna amb fils que tenim?
Fa una estona la Rosa reflexionava tot i lleginnt el diari:
- Em farè el longuis per si de cas els meus fills se n'obliden, que sinó encara em tocarà fer un dinar especial.
Veient els regals que proposava el Dominical per a celebrar el "seu dia" es preguntava perquè proposaven una planxa per a costellades, una aspiradora supermax o una bañera d'hidromassatge per als peus. ¿És que no li escau a les mares un cotxe esportiu últim model color roig passió?
4 comentarios
naumosky -
Sol -
La realitat hauria de ser el dia de la gent en general i deixar-nos d e crear distincions.. que sols creen discriminació
Rä -
amb una mica d'estima i comprensió i alguna sorpresa.
No cal que estigui preestablert :P
Visca la mami!
Tirant -
Per a quant el dia del novi i de la nòvia?