al regne del dia a dia, on tot pren un aire de cosa sabuda

El psicoanalista Carl Jung en la seva introbable obra Psicologia i Alquímia descriu el cicle dels somnis del seft (somnis del jo, entre el conscient i l’inconscient) com un continu espiral en que es retorna constantment al punt de partida, amb variacions evolutives que ens apropen al centre de qui som.

Els Cercles Obstinats de Carme Andrade -l’encantadora sorpresa local d’aquest sant Jordi- que ha assolit el tercer lloc en el rànquing d’autors locals reusencs a base de bon gust, difusió artesana i un boca-orella entusiasta, ens recorda aquest estrany principi relatiu als somnis.

Poemes subtils que ens apropen a les pròpies obsessions en entortolligar-se amb el quotidià, a les petites pors diürnes que emmirallen els somnis no assolits i les esperances petites que ens fan la vida bella:

"No sempre els llocs comuns

ens reconforten

i ens salven de l’aspre caminar"

Llegint Els Cercles Obstinats i admirant les belles il·lustracions de la mateixa autora que l’acompanyen, viatgem pel subtil tel que separa el conscient de l’inconscient i ens sentim com aquell qui examina el passat en una taca d’humitat al mur de la casa pairal.

PD: Com de costum amb les coses bones d’aquesta ciutat, podeu trobar el llibre de la Carme a la Llibreria Gaudí