Blogia
dern

Avui toca... Recomanacions pseudo-intelectuals per a personalitats múltiples.

Jordi Abelló Vilella, l'espia del temps

Jordi Abelló Vilella, l'espia del temps

Potser l’heu vist  mirant allà on vosaltres no veieu res, l’artista reusenc Jordi Abelló Vilella està immers en #compintaeltemps #howdoesthetimepaint, una investigació visual que ens descobreix la mestria dels grans creadors de tots els temps reflexada en el doble mirall de la mirada de l’artista i la tècnica refinada i màgica del millor artífex  de la història -o potser cal dir l’artífex de la història?-, el temps.

Avui ens ha soprès des de París, on ha descobert aquesta preciosa aquarel·la en que la mà del temps empra la técnica de Tagore per pintar un poeta solitari a la llum dels estels.

al regne del dia a dia, on tot pren un aire de cosa sabuda

al regne del dia a dia, on tot pren un aire de cosa sabuda

El psicoanalista Carl Jung en la seva introbable obra Psicologia i Alquímia descriu el cicle dels somnis del seft (somnis del jo, entre el conscient i l’inconscient) com un continu espiral en que es retorna constantment al punt de partida, amb variacions evolutives que ens apropen al centre de qui som.

Els Cercles Obstinats de Carme Andrade -l’encantadora sorpresa local d’aquest sant Jordi- que ha assolit el tercer lloc en el rànquing d’autors locals reusencs a base de bon gust, difusió artesana i un boca-orella entusiasta, ens recorda aquest estrany principi relatiu als somnis.

Poemes subtils que ens apropen a les pròpies obsessions en entortolligar-se amb el quotidià, a les petites pors diürnes que emmirallen els somnis no assolits i les esperances petites que ens fan la vida bella:

"No sempre els llocs comuns

ens reconforten

i ens salven de l’aspre caminar"

Llegint Els Cercles Obstinats i admirant les belles il·lustracions de la mateixa autora que l’acompanyen, viatgem pel subtil tel que separa el conscient de l’inconscient i ens sentim com aquell qui examina el passat en una taca d’humitat al mur de la casa pairal.

PD: Com de costum amb les coses bones d’aquesta ciutat, podeu trobar el llibre de la Carme a la Llibreria Gaudí

L'oportunitat de la mirada

Us recomanem el bloc de Maria Lucea Roig, una jove estudiant de periodisme reusenca amb una interessant mirada sobre el nostre patrimoni.

Podeu seguir-lo a http://oportunitatdelamirada.wordpress.com/que-trobaras/ i a les nostres adreces d'interès.

Borja

 

I he de dir que, la Cecília, és molt més bona pintora que la majoria (un 99% i son cinc)  dels "artistes al carrer" que exposen a Reus cada Nadal a la plaça de les Basses

Javier Calvo, els mags negres i els zombies amb olor a crema pel sol


El que diu en Javier Calvo, autor de Corona de Flores i altres magnífiques fanatasies victorianes en aquest article és aplicable a Barcelona i a la ciutat de Reus, també.

"Esta operación de museificación de la ciudad extendió la idea de museo a todo el centro histórico, como una enfermedad  metastática, quitándole la vida e inutilizándolo para los fines verdaderos de una ciudad. El culto. El trabajo. El foro. Las tabernae, tiendas-tabernas-almacenes-casas comunitarias donde vivía la mayor parte de la población"

Javier ens relata amb lucidesa el procès pel qual ens prenen la ciutat i ens la retornen convertida en quelcom aliè, llest per a èsser consumit i ens usurpen el dret a viure-la.

"La tematización, el otro gran sortilegio maligno, ha generado la Barcelona Modernista, otro gran monstruo que funciona mediante la destrucción u ocultación de la mayor parte de la historia de los últimos siglos en beneficio del vomitivo
legado señorial noucentista y burgués."

Per fi, una crida a la lluita subterrània, a la subversió, a l’activisme.

No deixeu de visitar la seva pàgina on trobareu fantàstics articles i informació sobre els seus llibres.

"Al tiempo congelado de la hiperrealidad turística le opondremos el tiempo secreto del ritual sagrado. Al tiempo posmoderno de la “Tradición más Modernidad” del PSC le opondremos el tiempo infi nito de lo desaparecido para siempre. De la piedra arrancada."

PS. Escoltant la música inquietant de la portada de la seva web recordo les paraules que Pablo Neruda dedica al record de Santa Maria del Mar, visitada abans la destrucció de la Guerra. Imagino l’altar sembrat dels ex-vots dels pescadors, en forma de barquetes, llaguts i coques i em sorprèn la veu del poeta, " Cuerpo de mujer, blancas colinas, muslos blancos, te pareces al mundo en tu actitud de entrega" i la seva veu sembla sortida del fons del temps, com una advertència del que estem perdent.

Les XV de la AJJRR

Imminència

Lo que hay

Eduard Toda

En un retrat decimonònic d’Eduard Toda, podem trobar-lo enbolicat de cap a peus figurant ser una mòmia perfecta en ple Museu Arqueològic d’El Caire.

La broma, que avui en dia ens recorreria l’espinada amb un calfred, era molt del gust romàntic. Examinant antics documents en arxius reusencs, podem trobar les imatges més descabellades protagonitzades per l’Eduard, que agradava de retratar-se en les més diverses actituds, des de la del pròcer de la cultura, a la del drüida improvitzat sobre un hipotètic altar cèltic que creia haver localitzat en un indret indeterminat del Camp de Tarragona.

Amb l’amic Aker vam anar a empapar-nos de l’aura del primer egiptòleg de Catalunya, traductor de les obres d’Ali Bei i pioner en les excavacions a la Vall dels Reis. Si, si, aquest reusenc que ens malda recordar, l’Eduard Toda, en l’exposició Del Nil a Catalunya. El llegat d’Eduard Toda, produïda pel Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, que és dipositari de part del llegat d’aquest personatge apassionant.

Us diré que vam parlar del descobriment de les ruïnes anegades d’Alexandria i dels curiosos personatges que són els embaixadors reconvertits (en Frank Goddio, al final només resulta ser un Toda amb escafandra).

I com que una cosa porta a l’altra, de Tutank-Aton a Akhen- Aton, passant pel Temple Massónic de Reus i la seva malaurada destrucció, vam resseguir l’ arrivada del pensament de les revolucions franceses a la política del XIX reusenc i a la importància de les idees arcanes orientalistes en la filosofia de les lògies d’inicis del segle XX

Tot plegat: pela i mitja, la ciutat que van impulsar no en recorda més que ombres i és una altra vil.la qui ha de fer la feina per a posar les piles al pais en recordar a l’amic Toda i el pes de llurs idees transformadores en la conformació Segona Ciutat de Catalunya.

Visiteu l’exposició al Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus! Ni que sigui una visita de compromís, Reus necessita quelcom de més profunditat cultural que la Capsa Gaudí.

Historia local al Penedés

Historia local al Penedés

L’institut d’Estudis Penedesencs celebra el proper 31 de Maig la Primera Trobada d’Historiadors Penedesencs que han dedicat al tema Historia i Memòria Oral.

El programa d’actes inclou la presentació del llibre Eines per a treballs de memória oral per part del seu coordinador,
l’historiador Joan Corbalán.
Així mateix també tindrà lloc una taula d’experiències d’història oral al Penedès en que diversos autors (Helena Paricio de Castro i Úrsula Subirà Carrasco, Daniel Sancho París, Belén Moreno Claverías i Judith Barbacil Mestres) debatran sobre les experiències en la recuperació de memòria oral al Penedès i a Catalunya.

Dissabte 31 de maig de 2008
Ateneu Agrícola, Sant Sadurní d’Anoia
Carrer Josep Rovira 12

La crònica:

http://www.totselsnoms.org/?q=noticies/veure/37

Turkomania 3

Turkomania 3

TOrna,

9, 16, 23 y 30 de Abril

Local de la AJJRR.

 

Ànima animada

Homenatge a Gary Gygax

En record del creador del "Dungeons" , Gary Gygax , la AJJRR ha organitzat una jornada d'homenatge a aquesta figura clau de la cultura popular contemporània.

DISSABTE 15 de MARÇ a partir de les 10:00 al local de la AJJRR

A més d'una jornada intensiva de partides de D&D en la seva primera edició, la afamada Capsa Vermella (no confondre amb la dels bombons), les ments entristides de la AJJRR, recentment reconvertida en associació cultural han ideat tot de passatemps alternatius com un a EXPOSICIÓ sobre la evolució d'aquest mitic joc.

Tant si sou jugadors experimentats amb ganes de recordar vells temps com si voleu entrar en el món del rol "des del principi" aquesta es una ocassó que no podeu deixar escapar.

Per més informació adreceu-vos a: http://www.juegaarol.com/

Bombarders sobre Reus

Rebo la seguent convocatòria d'els companys del PSUCviu:

El 17 de setembre de 1937, Reus va patir un bombardeig que deixà morts entre la població. No era el primer, ja que les bombes havien caigut abans sobre el camp d'aviació, fora del nucli urbà, o a l'estació de ferrocarril. Aquest, però, travessà la ciutat punta a punta, afectant una cinquantena d'edificis. El bombardeig va provocar la mort de deu persones -entre les quals, dues dones i una criatura a la Maternitat i la bibliotecària del Centre de Lectura- i més de trenta ferits. Reus descobria així una nova concepció de la guerra contemporània segons la qual, més enllà del front, tot el territori esdevé objectiu militar. S'ha afirmat que la Guerra Civil espanyola fou el primer conflicte bèlic en que s'emprà sistemàticament l'aviació contra la població.
Reobrir alguns refugis antiaeris -com el del Mercadal o el de la Patacada- i fer-los vistables pot ser una excel·lent iniciativa sempre que no es quedi en la curiositat o l'anècdota. Cal fer pedagogia i aquest proper dilluns 17 seria un bon dia per sortir al carrer i concentrar-nos al Mercadal per recordar els morts de fa setanta anys i tots els que han provocat i provoquen a diari els atacs sobre la població civil en els molts conflictes oberts al planeta. Ara que el clam popular contra la guerra sembla haver-se esvaït, mentre s'han anat fent encara més evidents totes les mentides i es demostra a diari que la pau no es construeix amb la destrucció d'un país i l'assassinat d'innocents.
Fruit d'aquesta reflexió s'està fent una autoconvocatòria pel proper dia 17 de setembre a les 20:15 hores a la Plaça del Mercadal de Reus.
Mariano Palacios
PSUC viu
Agrupació del Baix Camp
http:/www.psucbaixcamp.org

 

Superheroi

Superheroi

No es un ocell, no es un avió i no,

no és en Supermàn.

Fábulas del entretiempo

D' avui no passa, habia d'e posar-hi una faula.

Aquesta es la meva preferida, Mariano.

129 La humedad y los poros

Había una humedad que vivía en una vivienda de protección oficial y, siguiendo su tendencia natural a respirar, levantaba los azulejos del cuarto de baño, se asomaba por los techos, hacia florecer los papeles pintados de las paredes y bufaba los suelos, y, se preguntaba por qué los arquitectos no se habían dado cuenta de que la humedad era como el sudor de la tierra, y, así como el cuerpo humano tenia sus poros, también los edificios, las constituciones, las leyes, los amores imposibles y las revoluciones necesitaban poros, es decir, caminos de salida, y, cuando no se los ponían, era peor.

Mariano González Mangada

El mundo es raro

El mundo es raro

Als amants dels misteris, coleccionistes de meravelles i diletants de totes les espècies us deixo l´enllaç a l' Athanasius Kircher Society. Una finestra al bizarre de totes les èpoques.

Els meus articles favorits són el de la torrada amb la cara de Jesucrist i les animacions de Muybridge. S'accepten comentaris, fins-hi tot sobre les Piràmides de Bòsnia!