Inspirant la maximiliana II

Un dels llibre més bells de la història, el Sidereus Nuncius de Galileu, va revolucionar la ciència del seu temps fins als nostres dies a través de la observació amb telescopi i l’anàlisi científica de les realitats descobertes pel seu autor.

Pertany a aquest llibre el gravat que ens saluda avui al vespre. Es tracta d’una representació de les Plèiades, la misteriosa constel·lació en que Tempel va descobrir una nebulosa, en realitat no és tal, sinó un cúmul de més de 1000 estrelles, tant properes a la terra que la distància que ens separa ha arribat a calibrar tot el còmput modern de distàncies entre nosaltres i l’univers.

Les nou estrelles més brillants de les Plèiades, grans estels blaus o blancs, duen el nom de les set germanes de la mitologia grega: Astèrope, Mèrope, Electra, Maia, Taígete, Celeno i Alcíone i els seus pares Atles i Plèione.

La Maximiliana, aquí.