Facebook Twitter Google +1     Admin

dern

Quan cau, cau

L´home dels pets

20060523192208-paisatge-catala.jpg

Una apologia de l'escatològica burgesa catalana.

Al tombant del segle XX, Le Petomane iniciava la seva gira estel·lar per Europa, aprofitant les poques setmanes de vacances que li permetia el rigorós contracte d' exclusivitat que havia firmat amb el Moulin Rouge de París. El meu pare em va remetre una història viscuda pel seu pare (el meu avi, siguem clars) qui va conèixer personalment aquest portent de la natura que Sigmund Freud visitava assíduament per considerar-lo cas paradigmàtic de trauma psicològic associat a la fase anal.

Joseph Pujol va descobrir les virtuts extraordinàries del seu esfínter -capaç d’absorbir i alliberar líquids i gasos a voluntat, en el grau desitjat, i sense emetre olors desagradables- un bon dia mentre es banyava a mar. Mercès a ardus entrenaments, corejats pel 1er Regiment de Cuirassers de l' Exèrcit Francès, on va efectuar el servei militar, va aconseguir afinar aquesta habilitat en brut (amb perdó) fins aconseguir articular variats sons de rara musicalitat que el van convertir en un dels artistes de varietats més afamats d’Europa.

No sabem exactament com ni quan (elements indispensablement vagues per tal d’ explicar una bona història), el meu avi assegurava haver-lo conegut i reconeixia, tot penat, no haver pogut presenciar l’espectacle d’ aquest gentilhome, que parlava perfectament el català, puig que havia estat expulsat del país (Joseph Pujol, no el meu avi) per ofensa greu a la Nació. L’ofensa, gravíssima per a les autoritats isabel.lines, consistí en l'agossarament de programar dins el seu repertori una flamant versió de l’himne espanyol amb acompanyament de vent.

Els fets al.lucinats d´aquest insigne català em recorden inevitablement un tret gens menyspreable de la cultura de la burgesia catalana, de fet, i en tant que es produeix un fenòmen d'irradiació permanent d'aquesta vers la dels estaments populars, em referiré, tot seguit, a un dels trets essencials de la catalanitat.

I és que als catalans ens agrada parlar de culs. De les normes del com cal en que es desenvolupa tot ritual social sempre m'ha sobtat que, malgrat el pudor que ha de presidir tot acte i tota conversa dels dignes botiguers barcelonins, se n´escapi, invariablement, la permissivitat vers els acudits, celebrats amb riallades a dojo i sobtats envermelliments sempre que parlin de PETS i CULS, LAVATIVES, PIXARADES, ROTS o CAGALLONS.

Proveu d' imaginar la següent escena. Sant Esteve. La taula parada amb les estovalles noves, els nens no poden començar a menjar abans que els grans, la Mare serveix. Desprès del ¡Bon Profit! (precedit de benedicció de taula, si s'escau) tothom comença a menjar-se els canelons amb poca gana tot i pensant en el plat de crema catalana, i enmig d'aquest món ordenat i formal el tiet espeta:

Aquell que va pel carrer empenyent una vota Rambla avall, roda, que rodaràs,

i es troba l´amic que li pregunta

- On aneu?

- A cal metge que em va encomanar que, a finals d' any , li portés els orins.

No ho teniu clar? Penseu-hi, doncs:

¿Quina altra cultura al món celebra els actes nadalencs amb formes populars de la finesa escatològica del Caganer i el Cagar tió?

¿Qui més que el poble català podria haber el.laborat un producte cultural de l´alçada dels següents versos?:

La merda de la muntanya no fa pudor

encara que la remenis amb un bastó.
Pura poesia, senyors meus.
Per acabar la meva disertació els demano que fixin la seva atenció en l'il.lustració superior, el "PAISATGE CATALÀ" d'en Joan Mirò. A l' esquerra de l' imatge hi podem veure l' inefable tifarada catalana emetent la seva patriòtica alenada.

 

 

Comentarios » Ir a formulario



Autor: I fought The Law

Solo tengo tres palabras: impresionante, impresionante, impresionante.

Mentar que, en este famoso lienzo de Miró, además de la preciosa tifa pintada el autor hizo profusión de órganos genitales representados en el espacio pictórico.

Fecha: 03/06/2006 15:20.


Autor: Dern

Un piropo estevanil és un honor del que no me considero digna! XD
espetrate a hojear el libro.
Un abrazo

Fecha: 03/06/2006 15:59.


Autor: El Home dels Rots

Jo sols tinc 3 coses a comentar:
Els pets de mon pare fan vibrar el sofà, les traques de ma mare de la cuina al bany son impresionants i els rots de la meva germana mentre sopem son genials!

Fecha: 26/11/2006 20:47.


gravatar.comAutor: Adrià

Oei! Jo estic escribint la biografia de Joseph Pujol, i em fa impressió que tinguis un avi que el conegués....
Fantàstic.
A.

Fecha: 02/02/2007 03:11.


Autor: Dern

Gracies pel teu comentari, Adrià. Que estiguis escribint una biografia de Joseph Pujol, aixó si que és fantàstic!
Si-us-plau, m'encantaria llegir-la quan la tinguessis enllestida. Avisa'm de com podria aconseguir-la.

Fecha: 02/02/2007 10:17.


gravatar.comAutor: Adria

Ja ha sortit el meu llibre. El trobareu a CCG Edicions

Salut

Fecha: 18/05/2008 16:32.


Añadir un comentario



No será mostrado.





Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris