All night long
Inspirant la maximiliana II
Un dels llibre més bells de la història, el Sidereus Nuncius de Galileu, va revolucionar la ciència del seu temps fins als nostres dies a través de la observació amb telescopi i l’anàlisi científica de les realitats descobertes pel seu autor.
Pertany a aquest llibre el gravat que ens saluda avui al vespre. Es tracta d’una representació de les Plèiades, la misteriosa constel·lació en que Tempel va descobrir una nebulosa, en realitat no és tal, sinó un cúmul de més de 1000 estrelles, tant properes a la terra que la distància que ens separa ha arribat a calibrar tot el còmput modern de distàncies entre nosaltres i l’univers.
Les nou estrelles més brillants de les Plèiades, grans estels blaus o blancs, duen el nom de les set germanes de la mitologia grega: Astèrope, Mèrope, Electra, Maia, Taígete, Celeno i Alcíone i els seus pares Atles i Plèione.
La Maximiliana, aquí.
Inspirant la Maximiliana
Quí sap, quí sap, potser...
A strelets on the Kremlin tower - Nicholas Matveev (1890)
La Maximiliana, aquí
"Maximiliana ou LExercise illégal de lAstronomie"
Com costa! Costa molt expressar amb paraules la increïble màgia dels glifs d’Ernst, la dansa himnòtica dels ninots alats transformant-se en aus egípcies, que muten en constel·lacions misterioses, el ball extàtic de les lletres secretes que esdevenen noms misteriosos ocults en els orígens del que un dia vam ser i cerquem al llarg dels segles...
Dedicada a Dorothea Tanning, la seva esposa i també artista, la Maximiliana de Max Ernst és una demostració de cal·ligrafia experimental realitzada en la tècnica de frottage (decalcomania), una pràctica artística d’invenció pròpia que deriva del collage, consistent en realitzar gravats inversos per calc d’objectes amb l’objectiu de crear noves imatges.
Ernst va evolucionar del collage a la decalcomania arrel del seu estudi del gravat popular, una activitat intrínsecament relacionada amb la seva dedicació a la il·lustració i creació bibliogràfica. El seu amor als llibres el va dur a inspirar-se en poetes, filòsofs, teòrics de l’art i científics com a base per als seus treballs durant el seu llarg i atzarós exili.
Els gravats que configuren aquest llibre d’art tenen el seu precedent en el ’obra Pour bibliothèque nationale’, de 1975, en la que assaja la seva misteriosa cal.ligrafia, un alfabet intuïtiu i canviant, probablement nomes desxifrable per ell mateix, d’arrel inconscient i simbòlica en que l’home-ocell és la principal i mutant grafia.
La suite gràfica ’Maximiliana ou l’exercise illégale de l’astronomie’ construeix una doble realitat de cal·ligrafia glífica imaginària amb connotacions alquímiques i astrològiques (la lletra s’identifica amb l’estel, la paraula amb la constel·lació) per descriure el paral·lelisme vital entre la biografia de l’autor i la de l’astrònom i artista Wilhelm Leberecht Tempel (1821-1889).
El poeta, litògraf i científic Wilhem Leberrel Temple, va ser el descobridor de diversos cometes planetes menors i de la nebulosa de les Plèiades, una tasca que va va dur a terme artesanalment, en un petit observatori muntat per ell mateix. La manca de formació oficial va fer que el reconeixement a la seva feina li vingués fora del seu país i tardanament. Durant la guerra franco-alemanya fou expulsat del seu país i es refugià a Itàlia, on va supervisar la construcció del telescopi més gran de l’època.
En Temple Ernst reivindica el paper revolucionari de l’art i de l’experimentació, en aquest cas exemplificat per una feina visionària, exercida amb mitjans artesanals, contracorrent i en la clandestinitat, establint un paral·lelisme vivencial que el duu a recrear una suposada relació entre el científic i el seu besavi, també astrònom aficionat.
La pulsió de la bellesa secreta d’aquesta obra, que beu de l’irracional de la ciència i el racional de l’art, ens enfila l’agulla d’una labor brodada en somnis al misteri dels estels.
Bona nit LII
Marina nocturna, d’Edward Munch. Provablement l’únic dels seus quadres que transmet certa serenitat, no exempta de misteri.
Nit sense títol
Zdzisław Beksiński (1929 - 2005)
Ill met by moonlight, proud Titania
Arthur Rackham, La trobada entre Titània i Oberón (1906)
En l’obra Somni d’una nit de sant Joan, William Shakespeare bateja la reina de les fades amb el nom de Titània, inspirant-se en la mitologia grega.
Malgrat que en la literatura anglesa contemporània ja havia adaptat el tema de la versió popular de la deessa cèltica de l’amor "Aine" a la que es dedicava la nit del solstici, tot i relacionant-la amb la figura de la reina Isabel I d’Anglaterra ( The Faerie Queen, d’Edmund Spenser, 1590), fou Shakespeare qui en va popularitzar el personatge tal i com el coneixem avui.
El gran il·lustrador victorià Arthur Rackman ens va deixar les seves meravelloses il·lustracions sobre aquesta obra, que han configurat el nostre imaginari col·lectiu sobre el món faèric.
Bona nit XLVII
John White Alexander, "Repose" (1900)
Bona nit XLVI
La souffleuse d’étoiles - Albert Besnard (1888)
Bona nit XLV
La nit de les dones a París. Hermen Anglada-Camarassa
Bona nit XLIV
La dorment-Tamara de Lempicka (1932)
Bona nit XLIII
Els ponts del Sena- Marc Chagal
Bona nit XLI
Maanverlicht Nacht - Anton Pieck (1895-1987)
Full moon (bona nit XL)
Full Moon - Ivan Marchuk, pintor ucraïnès conteporani
Considerat un dels 100 genis vius pel Daily Telegraph, és l'inventor de la tècnica pictòrica del "dabbing-on! que confereix la lluminositat extraordinària als seus treballs.
Bona nit XXXIX
A l’hora dolça de la tarda
encara era possible la victòria.
Peró la fosca ja dormia entre els pits de les mares joves,
en els ulls dels exilats, fugitius del foc,
dins les caixes furtives d’estraperlo,
en els Dorniers, els Junkers, els Heinkels , els Messerschmit
de camí cap a Guernica.
Bona nit XXVIII
Amb motiu del Dia del Llibre us deixem amb "El viatge" (1987), de l’il·lustrador alemany contemporani Quint Buchholz.
El somni de Dürer
Albercht Dürer
Visió en un somni
1525
Aquarel·la sobre paper, 30 x 43 cm
Kunsthistorisches Museum, Viena
L’aquarel·la i el text que l’acompanya descriuen un somni apocalíptic que Dürer va tenir la nit del 7 al 8 de juny de 1525.
Un paisatge amb arbres dispersos. Una enorme columna d’aigua regalima núvols avall, expandint-se en arribar prop de terra, mentre que altres columnes petites d’aigua comencen a caure del cel.
Vista des de la nostra memòria visual, la polseguera aixecada per les trombes, cataractes sobtades i gegantines, té l’aspecte d’un atac extraterrestre o un esdeveniment nuclear però molts especialistes el vinculen amb les tensions religioses de l’alemanya de la Reforma, en que hi havia la creença popular de que un diluvi que destruiria el món.
Sota de l’aquarel·la Dürer va escriure una descripció del seu somni:
"A 1525, durant la nit entre el dimecres i el dijous després de la Pentecosta, vaig tenir aquesta visió en un somni, i vaig veure com van caure grans aiguats del cel. El primer va colpejar el sòl a prop de quatre milles de distància de mi amb una força tan terrible, enorme soroll i esquitxades que va ofegar tot el camp. En vaig quedar tant colpit que vaig despertar abans que comencés el xàfec. I la pluja que va seguir va ser enorme. Algunes de les aigües van caure a certa distància i d’altres molt a prop. I procedien d’una alçada tal, que semblaven caure a un ritme igualment lent. No obstant això, la primera aigua davallada sobtadament havia caigut amb tal velocitat, i acompanyada pel vent i un brogit tant aterridor, que quan em vaig despertar tot el meu cos tremolava i no em vaig refer fins al cap de molta estona. Quan m’he llevat, al matí, he pintat el de dalt tal i com ho he vist. Que el Senyor canvii totes les coses cap a millor."
En el manuscrit Aliment per a Joves Pintors, datat més d’una dècada abans, Dürer havia escrit: "Amb quina freqüència puc veure grans obres d’art en el meu somni, però en despertar no les puc recuperar, tan aviat com em desperto, la memòria oblida."
L’impacte d’aquest somni, però, va impulsar Albercht Dürer a plasmar el record amb la imatge i la paraula. El resultat és probablement una de les primeres representacions més realistes d’un somni, en oposició a les visions més artificials de la pintura europea precedent i, en contraposició a la sensació paorosa del somni, una imatge de gran bellesa, precedent de les categories del Sublim i el Terror Còsmic.
Recull nocturn
Els amics de face ja coneixeu la meva darrera pensada: acomiadar el dia amb una creació artística referida a la nit, de les més diverses èpoques, tendències i estils.
Com que fa temps que tinc el bloc mig abandonat he decidit passar a publicar-les aquí, on serà més fàcil revisitar-les i també em puc esplaiar més amb les explicacions.
En els següents posts recopil.laré els "Bona nit" I al XXIII i, a partir d’aquest vespre, podreu seguir-los en un nou fil del bloc.
Espero que en gaudiu, tant els que ja heu somiat amb les imatges com els que les descobriu per primer cop.
Bona nit I
Aquest magnífic quadre ens va inspirar la idea. Oi que seria fantàstic veure aixó per la finestra en anar a dormir?
Julian Alden Weir, "Nocturne: Queensboro Bridge" (1910)
Bona nit II
Henry Pether, "Greenwich Reach, Moonlight" (1854)
es pot veure a la Tate
Bona nit III
Edward Hopper, amb una de les seves melancòliques visions de cafés nocturns
Bona nit IV
Charles W. Barlett, El Taj Mahal al clar de lluna (1923)
vist a millecuadri.it
Bona nit VI
La nit estelada
Vincent van Gogh, 1889 pintura a l’oli 73,7 × 91,1 cm Museu d’Art Modern de Nova York
Ens vam estrenar amb l’amic Vincent. La seva Nit Estelada més famosa il.lustra la capçalera del post, però n’hi ha més. Un dia hi tornarem.
Bona nit VII
Theophile Alexandre Steinlen, Gatto al chiaro di luna
Bona nit VIII
Nocturn, de Frantisek Kupka
Bona nit IX
La deessa Nut, mare dels còssos celests, a la volta de la Tomba de Ramsés VI, a la Vall dels Reis, Egipte
Bona nit X
René rêve qu’Amour donne son cœur à Désir al Libre du Cœur d’Amour épris,
atribuit a Bartomeu d’Eyck, anomenat el Mestre del Rei René (mitjans s.XV)
Bona nit XI
Gos bordant a la lluna, pintat per Joan Miró a Mont-Roig del Camp el 1926
Recull nocturn (continuació)
Us deixo amb la segona part del recull d’art nocturn.
Recordeu, a partir d’avui, Bona nit a "Facebook" i a "Dern"
Bona nit XIII
William-Adolphe Bouguereau (1825-1905) - La Nuit (1883)
Una de les obres amb més èxit de la selecció.
Bona nit XIV:
Clar de lluna, de Claude Debussy
Bona nit XV
P. Soyer, Second rêve: une promenade dans le ciel
1847
Gravat publicat a "Le magasin pintoresque" a propòsit del relat de Jean Ignace Isidore Gerard i J.J. Grandville
Bona nit XVI
El viatge nocturn de Mahoma, en una miniatura persa del s. XVI
Per saber-ne mes d’aquesta creença islàmica entreu a l’enllaç
http:// wafah-elcrisol.blogspot.com .es/2012/06/ lailat-al-miraj-la-noche-de -la.html?m=1
Bona nit XVII
Adrià Gual: La rosada
Bona nit XVIII
Estranya i pertorbadora metàfora: Jean-Luis Hamon, La nuit (1866)
Bona nit XIX
Joan Brossa, Nocturn (imatge que il.lustra el post)
Poema inclòs a Askatasuna (1969-1970)
Bona nit XX
Una impresionant mostra d’street art, entreu i xafardegeu la web, es boníssima
La nit, pintada per Zilda, a un mur de Nàpols
http://zildastreetart.blogspot.com.es/2013/01/notte-naples.html
Bona nit XXI
Ma Yuan, Un poeta mira la lluna. Xina, s. XII
Bona Bona nit XXII
Amb un poema inèdit de Nuria Mònico Núria Mónico Garola: Nocturno, il.lustrat amb un detall de La Nit, de Miquel Àngel
Nocturno
Seré como la noche
para que me veas sólo
con tus manos, con tus labios.
Oleré para ti
a sueño, a suspiro
recorreré todos tus pliegues
y me hallarás entre las sábanas
blanca, inmensa, brillante.
Nuria Mónico Garola
i, per acabar....
Bona nit XXIII
Alphonse Mucha, Repos de la Nuit, 1899
Contemplant la foscor de la terra
En les nits de desembre -tan llargues!-
els pastors s’estan sols entre el vent,
contemplant la foscor de la terra...
I en el cel hi ha l’estrella d’Orient.
En les nits de desembre -tan llargues!-
entre el vent i invisibles remors,
que n’hi caben de vols d’àngel
en els sòmits dels pastors!
Van els àngels per la terra
i pel cel les resplendors.
Joan Maragall