Contemplant la foscor de la terra

En les nits de desembre -tan llargues!- 
els pastors s’estan sols entre el vent, 
contemplant la foscor de la terra... 
I en el cel hi ha l’estrella d’Orient. 
En les nits de desembre -tan llargues!- 
entre el vent i invisibles remors, 
    que n’hi caben de vols d’àngel 
    en els sòmits dels pastors! 
    Van els àngels per la terra 
    i pel cel les resplendors.

Joan Maragall