Blogia
dern

El rastre de la Gran Raça

El rastre de la Gran Raça

En els relats d'H. P. Lovecraft hi apareix la raça de Yith, també anomenada la Gran Raça, aquests éssers de pensament tenen la capacitat de transportar les seves ments als cossos d'espècies inferiors enviant-les a través del temps i l'espai per tal de perpetuar-se. La seva tasca primordial consisteix en catalogar els pensaments, creacions i història de totes les civilitzacions intel·ligents del nostre univers, de tots els temps, de tots els coneixements.

Quan vaig anar per primer cop a Cal Bolavà, l'edifici on s'allotja la regidoria de Serveis Culturals de Calafell, em va sobtar trobar-me al jardí de l'antiga masia d'indianos una escultura que ja havia vist en una galeria reusenca i que, amb els amics, havíem identificat amb una representació d'un individu de la raça de Yith tal i com apareix a L'ombra fora del temps (1934):

Aparentaban grandes conos de un material rugoso, como la estructura de un vegetal; medían más de diez pies de alto; su cabeza, así como sus manos, en forma de garras, estaban unidas a unas anchas extremidades que salían del vértice del cono. Caminaban merced a la expansión y contracción de la capa viscosa que formaba su base, y aunque no hablaban un lenguaje reconocible, podía entender los sonidos que emitían, pues, en mi sueño, me sabía instruido en ese idioma desde el momento en que llegué a aquel lugar. No hablaban con algo parecido a una voz humana, ni yo tampoco, sino con una extraña combinación de silbidos y golpes y resguños de las grandes garras con que finalizaban sus cuatro extremidades enraizadas en lo que supuestamente podían ser sus cuellos, aunque esa parte de sus cuerpos no se veía.

Es tracta de Y vió en el mundo un jardín de l'artista Fina Olivé.

Potser quan el món que coneixem s'acabi, quan només els escarabats hagin sobreviscut a l'hecatombe nuclear, les petites potes coriàcies reverenciïn l'evocació estilitzada dels seus hostes precedents.

La meva feina actual s'acosta en part a la de la Raça de Yith: recullo memòries, analitzo històries, repasso les vides de les dones calafellenques, reconstituïnt el record a partir de veritats personals i retalls d'històries més somiades que viscudes. Segueixo un xic el rastre dels vigilants de la memòria, que recullen dades infinites sobre el que fou, és i serà. Al seu costat el meu projecte s'empetiteix i alhora es torna possible.

4 comentarios

Dern -

Muahahahaha! (después de esta risa, tirad cordura)

* The Savage Rose * -

La gran raça t'ha captivat, estás dins dels seus plans de conquesta de Calafell, i t'estan utilitzant per infiltrar-se a la base de la ciutat.... ull!

Jo sé on vius, els vostres propòsits i la relació del Cosmos en tot plegat... quan les estrelles estiguin alineades.... será el moment... Ya' Ya' Kthulhu k'Vasta Ng'aris...

Donde he puesto mi diario?¿

Mon.

Fox Mulder -

És molt possible que tot el que un dia s'escriu formi part de la realitat social en la que es viu com de la realitat social que ja es coneix. Per tant no és d'extranyar que la capacitat de descriure coses futures, no sigui en el fons la capacitat de conèixer el que ens envolta, tot i que molts pensen que ho coneixen jo penso que tan sols ho desconeixem. Amb això vull dir que quan Stanley Kubrick va dirigi l'Odisea a l'espai va esbrinar el que seran les màquines espacials del futur, giratòries per conseguir la gravetat.
Lovecraft potser també és un dels il·luminats que coneix més el futur que el present, i potser la gran raça no és més que la descripció d'una espècie que existeix però que no som capaços de veure.
Com deien a la meva sèrie, La verdad está ahí fuera (tot i que a vegades no la pots veure).