Que baixi Jung i ho vegi!

Trenta-dues Blancaneu

Una nena trasteja l’ordinador de la biblioteca. Deu tenir uns deu anys i duu els cabells, molt arrissats, recollits en una cua de cavall.

- Què busques? T’ajudo?

- No ho se, que puc buscar?

- Busquem la Blancaneu?

Hi ha trenta-dues Blancaneus al catàleg de biblioteques públiques. Cap ni un a la nostra biblioteca. Decepcionades, decidim preguntar a l’encarregada de la sala infantil. Troba miraculosament una Blancaneu pero ens adverteix que no es adeqüada per al nivell de lectura de la nena perqué està catalogada com a "Avançada". De totes maneres decidim demanar-la. Cinc segons després de tenir-la a les mans desistim de mira-nos-la i la deixem als prestatges: només hi ha dibuixos! d’ aixó en diuen nivell avançat?. No tenim més remei que triar un altre llibre, aquest cop a ull ( i no me’n feu dir el títol perquè l’afortunat va ser un de les Bruts, Fitch, Crunch, o com coi se diguin aquestes creacions mercantilistes per a preadolescents que es fan ara).

Esgotada, me’n torno a consultar el catàleg per trobar llibres sobre temàtiques molt menys apassionants (tipus "Pregons de Setmana Santa (1950-1983) "). Per sort, al cap de cinc minuts una veueta em torna a distreure (Dern 3 punts-Bratz 0). Sembla que cap de les dues està gaire motivada per la lectura i decidim dedicar-nos a utilitzar la biblioteca per a finalitats que no li corresponen; lameva nova amiga em demana un dibuix. Perfilo el cap i els cabells, dos braços i el cosset esvelt. Se sorprén quan acabo les petxines del vestit i la cua escatada. L’he convertida en sirena.

- Ara dibuixa’t tu! dibuixa’t tú!

Gairebé maquinalment esbosso un perfil que acaba assemblant-se al d’una vella napiuda. El resultat ens deixa a les dues estupefactes, es mirem i no sabem ben bé que dir. Davant la meva evident desfeta com a heroïna, mastego unes paraules d’ excusa i faig mutis.

Últimament, vacil·lo massa entre Blancaneu i la madrastra, com l’ imatge de l’ il.lusió òptica, encabeixo dues realitats de mal conviure.

Monstres

El retrat d’Antonieta Gonsalves, fet per la pintora Lavínia Fontana.

Coses que només entenem les dones, i els homes peluts.

Relativitat

Lentament, els segons passen. A la gatzoneta s’oculten rere les manetes del rellotge fins que un desequilibri els precipita en una allau -ja sense temps- aliena al còmput, superlativa.

De les seves restes, en queden taques aleatòries sobre les superfícies: els jocs de l’oli i el vinagre al plat del restaurant, les bombolles endurides del cafè escurat, marques de quadres absents sobre la paret que ja grogueja.

El fenomen ens demana lentitud, transforma l’observació en quelcom indistint de la cosa observada.

Mirar és, doncs, perillós.

res, rerum (les coses)

No hi són ja el caminet vorejat d’arbres que m’abellia de mirar, el meu racó preferit de Taragona, l’indret on vaig esdevenir qui soc.

Robaràn, també, el banc on ens vam atançar per primer cop? El calfred en la càlida nit, el cervell escapant per deixar lloc al cos, s’esborraràn, sense el pes de les coses?

Poeta

In red turbant

Eppur si muove

Encara queno ho sembli

Mite

Món sobrenatural

Falsa alarma

Ombreta de sargantana

entaforada en un marge

esquiva la primavera

Petó líquid

The World is Bound With Secret Knots

Mapa

Si dibuixès un mapa dels meus afectes hauria de marcar fites a Burkina Faso, Quito, Brusel·les i l'Illa de Reunió.  I jo, ancorada aquí.  Com a mínim resulta intrigant.

Adicció

Com vivia jo avans de descobrir el menjar japonès?

Memoria

Pensando en Cortàzar traduciendo el Artur Gordon Pym de Poe, busco el término "soportaobenques" en un diccionario de tèrminos marineros. Des de balcón de la casa de Carlos Barral miro el mar semejante a una sopa de mercurio, misterioso còmplice de los múltiples crímenes del mundo:

"Y, sin embargo, no podiamos contenernos y seguíamos pidiendo a gritos auxilio a los muertos!"

El mar, como el historiador, és un vampiro de la memória.

Dolenta.

Penseu que soc... extranya? Dolenta? Robare els diners que volgueu destinar a les campanyes benèfiques de Nadal? O potser nomès soc una petita pertorbada? Us quedeu curts! Jo soc... EL MAL!

Estalvi cooperatiu

My hand delights to trace unusual things,

And deviates form the known and common way,

Nor will in fading silks compose,

Faintly the inimitable rose.

L. Winchelsea

El vendabal huracanaaaado

soplava iNcohereNte

sud

Al sur, en Jaén. Dónde la geometría precisa de los olivos muestra la lucha del hombre por dominar la sierra salvage que se erige a su espalda, con la amenaza tácita de regresar algún día y reconquistar el abrazo de sus calurosos atardeceres y las infinitas estrellas.

Luego el regreso, atravesando Castilla.

Las lomas surcadas de molinos toman el espíritu del aire y cada vuelta de las aspas empuja el horizonte, abajo, profundo, sumiéndolo en la tierra, que se impregna de infinito.

Festa

Digues que sí, Guillermina, a mí també em faria il·lusió que es Jaume visitès casa meva, sobretot en aquests dies de revetlles en que les nits s’escurcen i que surti el sòl sembla mès possible que mai.

Arbre d'ulls a Calafell