Nit sense títol
Zdzisław Beksiński (1929 - 2005)
Ill met by moonlight, proud Titania
Arthur Rackham, La trobada entre Titània i Oberón (1906)
En l’obra Somni d’una nit de sant Joan, William Shakespeare bateja la reina de les fades amb el nom de Titània, inspirant-se en la mitologia grega.
Malgrat que en la literatura anglesa contemporània ja havia adaptat el tema de la versió popular de la deessa cèltica de l’amor "Aine" a la que es dedicava la nit del solstici, tot i relacionant-la amb la figura de la reina Isabel I d’Anglaterra ( The Faerie Queen, d’Edmund Spenser, 1590), fou Shakespeare qui en va popularitzar el personatge tal i com el coneixem avui.
El gran il·lustrador victorià Arthur Rackman ens va deixar les seves meravelloses il·lustracions sobre aquesta obra, que han configurat el nostre imaginari col·lectiu sobre el món faèric.
Bona nit XLVII
John White Alexander, "Repose" (1900)
Bona nit XLVI
La souffleuse d’étoiles - Albert Besnard (1888)
Bona nit XLV
La nit de les dones a París. Hermen Anglada-Camarassa
Bona nit XLIV
La dorment-Tamara de Lempicka (1932)
Bona nit XLIII
Els ponts del Sena- Marc Chagal
Bona nit XLI
Maanverlicht Nacht - Anton Pieck (1895-1987)
Full moon (bona nit XL)
Full Moon - Ivan Marchuk, pintor ucraïnès conteporani
Considerat un dels 100 genis vius pel Daily Telegraph, és l'inventor de la tècnica pictòrica del "dabbing-on! que confereix la lluminositat extraordinària als seus treballs.
res, rerum (les coses)
No hi són ja el caminet vorejat d’arbres que m’abellia de mirar, el meu racó preferit de Taragona, l’indret on vaig esdevenir qui soc.
Robaràn, també, el banc on ens vam atançar per primer cop? El calfred en la càlida nit, el cervell escapant per deixar lloc al cos, s’esborraràn, sense el pes de les coses?
Bon Seny
Junceda a propòsit de l’Any Fortuny.
Strange Duets: Nolde & Frost
Some say the world will end in fire,
Some say in ice.
From what I’ve tasted of desire
I hold with those who favor fire.
But if it had to perish twice,
I think I know enough of hate
To say that for destruction ice
Is also great
And would suffice.
Bona nit XXXIX
A l’hora dolça de la tarda
encara era possible la victòria.
Peró la fosca ja dormia entre els pits de les mares joves,
en els ulls dels exilats, fugitius del foc,
dins les caixes furtives d’estraperlo,
en els Dorniers, els Junkers, els Heinkels , els Messerschmit
de camí cap a Guernica.
Bona nit XXVIII
Amb motiu del Dia del Llibre us deixem amb "El viatge" (1987), de l’il·lustrador alemany contemporani Quint Buchholz.
al regne del dia a dia, on tot pren un aire de cosa sabuda
El psicoanalista Carl Jung en la seva introbable obra Psicologia i Alquímia descriu el cicle dels somnis del seft (somnis del jo, entre el conscient i l’inconscient) com un continu espiral en que es retorna constantment al punt de partida, amb variacions evolutives que ens apropen al centre de qui som.
Els Cercles Obstinats de Carme Andrade -l’encantadora sorpresa local d’aquest sant Jordi- que ha assolit el tercer lloc en el rànquing d’autors locals reusencs a base de bon gust, difusió artesana i un boca-orella entusiasta, ens recorda aquest estrany principi relatiu als somnis.
Poemes subtils que ens apropen a les pròpies obsessions en entortolligar-se amb el quotidià, a les petites pors diürnes que emmirallen els somnis no assolits i les esperances petites que ens fan la vida bella:
"No sempre els llocs comuns
ens reconforten
i ens salven de l’aspre caminar"
Llegint Els Cercles Obstinats i admirant les belles il·lustracions de la mateixa autora que l’acompanyen, viatgem pel subtil tel que separa el conscient de l’inconscient i ens sentim com aquell qui examina el passat en una taca d’humitat al mur de la casa pairal.
PD: Com de costum amb les coses bones d’aquesta ciutat, podeu trobar el llibre de la Carme a la Llibreria Gaudí
La ciutat invisible
Hi ha ciutats més reals que les ciutats mateixes, construïdes d’imatges i records, de paraules, somnis i creacions que les reconstrueixen en la ment dels seus habitants i les dibuixen a la fantasia dels que esperen visitar-les algun dia.
La meva ciutat corre apressadament el camí de la realitat a l’invisible i els que hi vivim passem penes i fatics per fixar-ne la imatge en els temps canviants.
Avui dissenyo -guiada pels consells dels amics assistents a la Ruta Literària per Reus a propòsit de les Rutes literàries pel Baix Camp de Dolors Requena i Fina Masdeu- el plànol mental d’allò que ja no existeix físicament però que tots donem per nostre. És una petita visió, que aniré ampliant i que podreu seguir en el fil del bloc Persistència de la memòria, per fascicles, a l’estil de quan la ciutat invisible era tangible i real.
- Quarters, una estació i una plaça amb polèmica
Quants canvis! Parlarem de la plaça de la Llibertat i la seva fabulosa història de tomba i gires.
- Un violinista a la porta del Kursal
Una visió cinematogràfica de la ciutat.
- Els botons del Ceferino
Els qui recordeu l’article Street Art estareu tristois en saber que l’entranyable obra mural ha estat traslladat a la deixalleria en forma de sac de runa.
- Del Campanaret a Mart
De campanars, a Reus, n’hi havia dos, per als que no el vau arribar a veure – el campanaret va ser enderrocat l’any 1969- i per als nostàlgics, tindrem una visita guiada a càrrec d’un Elefant Torrat.
- Una aranya que sap de matemàtiques
No només d’edificis viu la dona, us n’explicaré una de parament viatger.
- Caixa o faixa
Un convent de Carmelites i un casino confraternitzen amb el teatre més nostrat i més deixat de la mà de déu.
- L’Hotel de Londres i l’Hotel de París.
Hotels i hostals que ja no hi són.
- Cariàtides de canya i cordill.
Puces gegants, feres ferotges, una crisi grega ... Encara en passen per a llogar-hi cadires.
- El centre del món
Reus és el centre del món. Forges i Dalí ho confirmen.
- La torre més bella
Sense el vel de reixeta, que no dubtem que la fes ben misteriosa, la casa Navàs fa tota una altra cara. Encara hi ha, però, qui vol dur de l’invisible al visible el que una bomba feixista ens manllevà.
- Una capça amb polèmica
Milers de turistes japonesos tenen més ull que naltros i visiten directament les obres de Gaudí.
- Casa meva és casa vostra
Heu viscut mai en una casa de 1886? Una narració sentimental amanida amb vodka d’estraperlo.
- Uns esgrafiats que no ho són
Anem de cara a barraca: Ens endinsem en el misteriós món del POUM (el municipal, no el partit polític)
- RTV (de Reus de Tota la Vida)
Un repàs per les botigues de Reus i els desastres econòmico-urbanístics de la societat de consum.
Sigueu pacients i comprensius amb l’autora: aquests articlets aniran sortint tal com raja i no necessàriament per l’ordre citat i n’hi aniré afegint algun altre que ara mateix ja em balla pel cap i molts d’altres que, de ben segur, l’actualitat local ens portarà, puig que Reus és l’única ciutat del món que pot presumir de tenir dos museus invisibles.
El magnífic volum de Dolors Requena i la Fina Masdeu el podeu trobar a la venda a la Llibreria Gaudí.
Poeta
El somni de Dürer
Albercht Dürer
Visió en un somni
1525
Aquarel·la sobre paper, 30 x 43 cm
Kunsthistorisches Museum, Viena
L’aquarel·la i el text que l’acompanya descriuen un somni apocalíptic que Dürer va tenir la nit del 7 al 8 de juny de 1525.
Un paisatge amb arbres dispersos. Una enorme columna d’aigua regalima núvols avall, expandint-se en arribar prop de terra, mentre que altres columnes petites d’aigua comencen a caure del cel.
Vista des de la nostra memòria visual, la polseguera aixecada per les trombes, cataractes sobtades i gegantines, té l’aspecte d’un atac extraterrestre o un esdeveniment nuclear però molts especialistes el vinculen amb les tensions religioses de l’alemanya de la Reforma, en que hi havia la creença popular de que un diluvi que destruiria el món.
Sota de l’aquarel·la Dürer va escriure una descripció del seu somni:
"A 1525, durant la nit entre el dimecres i el dijous després de la Pentecosta, vaig tenir aquesta visió en un somni, i vaig veure com van caure grans aiguats del cel. El primer va colpejar el sòl a prop de quatre milles de distància de mi amb una força tan terrible, enorme soroll i esquitxades que va ofegar tot el camp. En vaig quedar tant colpit que vaig despertar abans que comencés el xàfec. I la pluja que va seguir va ser enorme. Algunes de les aigües van caure a certa distància i d’altres molt a prop. I procedien d’una alçada tal, que semblaven caure a un ritme igualment lent. No obstant això, la primera aigua davallada sobtadament havia caigut amb tal velocitat, i acompanyada pel vent i un brogit tant aterridor, que quan em vaig despertar tot el meu cos tremolava i no em vaig refer fins al cap de molta estona. Quan m’he llevat, al matí, he pintat el de dalt tal i com ho he vist. Que el Senyor canvii totes les coses cap a millor."
En el manuscrit Aliment per a Joves Pintors, datat més d’una dècada abans, Dürer havia escrit: "Amb quina freqüència puc veure grans obres d’art en el meu somni, però en despertar no les puc recuperar, tan aviat com em desperto, la memòria oblida."
L’impacte d’aquest somni, però, va impulsar Albercht Dürer a plasmar el record amb la imatge i la paraula. El resultat és probablement una de les primeres representacions més realistes d’un somni, en oposició a les visions més artificials de la pintura europea precedent i, en contraposició a la sensació paorosa del somni, una imatge de gran bellesa, precedent de les categories del Sublim i el Terror Còsmic.
Recull nocturn
Els amics de face ja coneixeu la meva darrera pensada: acomiadar el dia amb una creació artística referida a la nit, de les més diverses èpoques, tendències i estils.
Com que fa temps que tinc el bloc mig abandonat he decidit passar a publicar-les aquí, on serà més fàcil revisitar-les i també em puc esplaiar més amb les explicacions.
En els següents posts recopil.laré els "Bona nit" I al XXIII i, a partir d’aquest vespre, podreu seguir-los en un nou fil del bloc.
Espero que en gaudiu, tant els que ja heu somiat amb les imatges com els que les descobriu per primer cop.
Bona nit I
Aquest magnífic quadre ens va inspirar la idea. Oi que seria fantàstic veure aixó per la finestra en anar a dormir?
Julian Alden Weir, "Nocturne: Queensboro Bridge" (1910)
Bona nit II
Henry Pether, "Greenwich Reach, Moonlight" (1854)
es pot veure a la Tate
Bona nit III
Edward Hopper, amb una de les seves melancòliques visions de cafés nocturns
Bona nit IV
Charles W. Barlett, El Taj Mahal al clar de lluna (1923)
vist a millecuadri.it
Bona nit VI
La nit estelada
Vincent van Gogh, 1889 pintura a l’oli 73,7 × 91,1 cm Museu d’Art Modern de Nova York
Ens vam estrenar amb l’amic Vincent. La seva Nit Estelada més famosa il.lustra la capçalera del post, però n’hi ha més. Un dia hi tornarem.
Bona nit VII
Theophile Alexandre Steinlen, Gatto al chiaro di luna
Bona nit VIII
Nocturn, de Frantisek Kupka
Bona nit IX
La deessa Nut, mare dels còssos celests, a la volta de la Tomba de Ramsés VI, a la Vall dels Reis, Egipte
Bona nit X
René rêve qu’Amour donne son cœur à Désir al Libre du Cœur d’Amour épris,
atribuit a Bartomeu d’Eyck, anomenat el Mestre del Rei René (mitjans s.XV)
Bona nit XI
Gos bordant a la lluna, pintat per Joan Miró a Mont-Roig del Camp el 1926
Recull nocturn (continuació)
Us deixo amb la segona part del recull d’art nocturn.
Recordeu, a partir d’avui, Bona nit a "Facebook" i a "Dern"
Bona nit XIII
William-Adolphe Bouguereau (1825-1905) - La Nuit (1883)
Una de les obres amb més èxit de la selecció.
Bona nit XIV:
Clar de lluna, de Claude Debussy
Bona nit XV
P. Soyer, Second rêve: une promenade dans le ciel
1847
Gravat publicat a "Le magasin pintoresque" a propòsit del relat de Jean Ignace Isidore Gerard i J.J. Grandville
Bona nit XVI
El viatge nocturn de Mahoma, en una miniatura persa del s. XVI
Per saber-ne mes d’aquesta creença islàmica entreu a l’enllaç
http:// wafah-elcrisol.blogspot.com .es/2012/06/ lailat-al-miraj-la-noche-de -la.html?m=1
Bona nit XVII
Adrià Gual: La rosada
Bona nit XVIII
Estranya i pertorbadora metàfora: Jean-Luis Hamon, La nuit (1866)
Bona nit XIX
Joan Brossa, Nocturn (imatge que il.lustra el post)
Poema inclòs a Askatasuna (1969-1970)
Bona nit XX
Una impresionant mostra d’street art, entreu i xafardegeu la web, es boníssima
La nit, pintada per Zilda, a un mur de Nàpols
http://zildastreetart.blogspot.com.es/2013/01/notte-naples.html
Bona nit XXI
Ma Yuan, Un poeta mira la lluna. Xina, s. XII
Bona Bona nit XXII
Amb un poema inèdit de Nuria Mònico Núria Mónico Garola: Nocturno, il.lustrat amb un detall de La Nit, de Miquel Àngel
Nocturno
Seré como la noche
para que me veas sólo
con tus manos, con tus labios.
Oleré para ti
a sueño, a suspiro
recorreré todos tus pliegues
y me hallarás entre las sábanas
blanca, inmensa, brillante.
Nuria Mónico Garola
i, per acabar....
Bona nit XXIII
Alphonse Mucha, Repos de la Nuit, 1899