Us recomanem el bloc de Maria Lucea Roig, una jove estudiant de periodisme reusenca amb una interessant mirada sobre el nostre patrimoni.
Podeu seguir-lo a http://oportunitatdelamirada.wordpress.com/que-trobaras/ i a les nostres adreces d'interès.
Cinc cotxes patrulla -deu agents, pel cap baix- entren derrapant al centre de la ciutat. Els vianants s’aparten de les rodes in extremis: sirenes, càmeres de televisió, un alcalde que interromp el Ple per donar una ordre, mòbils que graven l’escena… Miami Vice? No, Reus.
Avui, cap a les 12 del migdia, els ciutadans que estaven a la plaça Mercadal han assistit atònits a l’acció desmesurada dels agents dels mossos contra “El Sitra” , un venedor ambulant habitual de la plaça. Un desplegament digne de Hollywood contra un sol home; la força de l’ordre públic contra la feblesa d’algú que, només, intenta sobreviure.
El motiu no el diran o s’escudaran rere conceptes legals, però la gent de la plaça el sabia -ja no enganyen ningú- per això la gent s’ha interposat entre els agents i el venedor que ha resultat lesionat pels agents, per això ha calgut demanar reforços, per això unes dues-centes persones han xiulat i escridassat els servidors públics quan han executat la detenció sense esperar que aparegués l’ambulància.
El motiu és el mateix pel qual, al novembre, mentre el col·lectiu de la Gent Gran de Reus protestava contra les retallades, la Sra. Alegret els ignorava demanant que la gent compri a Reus, en una campanya inútil excepte per vendre una imatge irreal de la ciutat.
El motiu és amagar que no s’està treballant per la gent, que hi ha misèria enganxada sota les ungles de la ciutat i que surt a la vista si rasques l’esmalt de lluentons que hi posen.
L’estretor que molta gent pateix, per Nadal, es fa més insuportable, per això cal enviar agents de l’ordre contra els que fan volar avions de paper.
I he de dir que, la Cecília, és molt més bona pintora que la majoria (un 99% i son cinc) dels "artistes al carrer" que exposen a Reus cada Nadal a la plaça de les Basses
Article publicat a Reusdirecte.cat
En les nits de desembre -tan llargues!-
els pastors s’estan sols entre el vent,
contemplant la foscor de la terra...
I en el cel hi ha l’estrella d’Orient.
En les nits de desembre -tan llargues!-
entre el vent i invisibles remors,
que n’hi caben de vols d’àngel
en els sòmits dels pastors!
Van els àngels per la terra
i pel cel les resplendors.
Joan Maragall
Nightmare on Congress, the latest film from the creators of the horror series "I know what you did last Central Committee" and Re-Animated PSUC production, threatens to become the year success
In opinion of our redactors, who had the privilege of asist at the premier of the movie, this will become a cult film for nostalgics of Montalban’s "Murder in the Central comitee" and, maybe, the scariest movie of the year.
Here comes the synopsis:
We are in 2011, a small but historic Communist Party is reduced to a 150 people population in the asteroid red belt of Barcelona in a desperate attempt to take the initiative in its struggle against the Empire of Capital.So far so normalBut some weird incidents will happen during the conference, including discussions among the delegates in a pure Pulp Fiction style, alien conspiracies and a "Romero" touch in the treatment of the disturbing mass of humanity.
And some credits
and Last but not Least:
| V intr 2 Formar part d’alguna cosa |
A través de la tergiversació del terme immigrant, que no hauria de tenir cap connotació negativa, culpabilitzem l’emigrant per recordar la seva cultura d’origen, per no trobar fabulosos els castells i el pernil d’aglà. El culpem de mantenir un racó d’enyorança per la seva terra quan, per contra, aplaudim aquesta actitud si som nosaltres (els “nosaltres” immigrants a Ciutat de Mèxic o Reykjavik) els retratats per un programa de viatges arreu del món o per la publicitat, falsament sentimental, que procura encolomar-nos una cervesa amb l’excusa de mostrar-nos uns cantants de caramelles que viuen a Bali. |
Podeu llegir l’article complert a "Lo Pedrís" de Vilaplana
Un article sobre el conflicte del Sàhara a Reus Directe
Quan el front d’una gran pertorbació -d’aquestes que assenyalen als mapes meteorològics amb una cua de color blau amb farbalans triangulars- atura la seva cursa caragoladissa al bell mig de la Mediterrània, podem estar ben segurs que ens plourà fang. Aquella pluja amb gotes grosses que arruïna la bugada de la roba blanca i que, si no hi fas res, pot acabar corroent la xapa del cotxe. Aquesta pluja ens porta la sorra del Sàhara.
La senyora ministra d’exteriors va demanar “Contenció” al govern marroquí abans de veure els resultats del desmantellament per la força de 7.000 haimes del campament establert durant el darrer mes a quinze quilòmetres de la ciutat Sahrauí d’ Al-Aaiun. Com aquell qui veu que s’acosta la tempesta i s’ha retirat a casa abans d’hora amb temps de plegar la roba al la galeria i entrar el cotxe al garatge, la senyora Trinidad Jiménez demana a la tempesta que escampi.
Aquest matí els periodistes d’arreu han pogut arribar al lloc dels fets amb xifres oficials en mà - 2 agents morts, més de 70 ferits i 65 detinguts- la tempesta havia passat i les tendes aixafades eren registrades per soldats uniformats; semblaven agents de protecció oficial dels que busquen desapareguts després d’una riuada. Per això no puc creure que només hi hagi un sahrauí mort, com afirma l’oficialitat marroquina.
Els nostres polítics continuen parlant de llibertat, d’independència, de drets lingüístics, d’autonomia, de treball, d’immigració, d’integració i aquestes paraules esdevenen buides, un discurs autocomplaent que ignora la pluja bruta que cau a sobre els que no tenim recer, els que som reals. Mentre els nostres governs juguen al Monopoli amb els nostres vots, ha mort gent que havia comés l’únic i imperdonable error d’enfrontar-se a la tempesta.
Encara queno ho sembli
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
Vicent Andrés Estellés
Dissabte 11, ens trobem al Fossar de les Moreres
Tot i que més conegut per la seva faceta d’aquarel·lista, de temes amables i pinzellades vibrants, que tanta fama li ha donat en els salons de les cases benestants reusenques, en CEFERINO OLIVÉ CABRÉ (Reus 1907- Tarragona 1995) va iniciar la seva vida creativa submergint-se de ple en les avantguardes del s. XX.
Rere els primers estudis a l’Escola Municipal de Reus amb el pintor Tomàs Bergadà, als anys XX, en Ceferino aterra a la Llotja de Barcelona des d’on emprendrà, l’any 1929, els seus treballs per a l’Exposició Universal de Barcelona com a cartellista i decorador. Més endavant treballaria també com a decorador teatral als tallers de Vilaró i Valls.
D’aquesta època en data l’obra que us presentem, un fresc que avui en dia podem veure, molt malmès, al costat de la Merceria Parisi, establiment per a la promoció del qual fou creada.
La gran qualitat tècnica en l’execució d’aquest fresc la podem deduir de la durada que ha tingut aquesta obra, que ha amenitzat les passejades dels reusencs, Llovera amunt, Monterols avall, durant quasi cent anys. Aquest anunci comercial era vist (conscient o inconscientment) per tots els que pujaven cap a l’estació de la Plaça Llibertat i per aquells que compraven el tiquet dels autobusos de línia a la cantonada del malaurat Campanaret. Ha estat en la darrera dècada quan l’obra ha començat a patir el desgast del temps i la intempèrie, partint de les lesions sofertes pel vandalisme accidental i el desconeixement. La presència d’un botó extra, dibuixat en guix a la part superior de la composició és la darrera aportació del graffitisme de pa sucat amb oli que practiquen determinats col·lectius.
La composició deriva dels conceptes fabrils cultivats pel futurisme fotogràfic (amb arrel, per exemple, a la família Català) i el cartellisme d’entreguerres amb un viratge cap al collage cubista en la gamma de grisos emprada i l’esquematització dels objectes representats.
L’acurat aspecte tipogràfic és el punt fort de la composició, en que la paraula MERCERIA entravessa l’eix transversal del mural sobreposant-se a la imatge de base, en que podem distingir una vista d’origen macrofotogràfic d’un paquet de botons i, a la part superior de la composició, un cabdell de llana, en una clara desproporció respecte la imatge dels botons, que reforça el concepte de catàleg mercantil de l’obra.
Donats els temps que corren, seria utòpic pensar que un procés de restauració i consolidació in situ d’aquest petit tresor de l’street art reusenc fos viable a llarg termini però no seria tant descabellat demanar una intervenció d’urgència per tal de rescatar aquesta peça de l’estat d’amenaça en que es troba, donada la dèria municipal de facilitar el trinxat de les façanes del comerç tradicional reusenc.
El que diu en Javier Calvo, autor de Corona de Flores i altres magnífiques fanatasies victorianes en aquest article és aplicable a Barcelona i a la ciutat de Reus, també.
"Esta operación de museificación de la ciudad extendió la idea de museo a todo el centro histórico, como una enfermedad metastática, quitándole la vida e inutilizándolo para los fines verdaderos de una ciudad. El culto. El trabajo. El foro. Las tabernae, tiendas-tabernas-almacenes-casas comunitarias donde vivía la mayor parte de la población"
Javier ens relata amb lucidesa el procès pel qual ens prenen la ciutat i ens la retornen convertida en quelcom aliè, llest per a èsser consumit i ens usurpen el dret a viure-la.
"La tematización, el otro gran sortilegio maligno, ha generado la Barcelona Modernista, otro gran monstruo que funciona mediante la destrucción u ocultación de la mayor parte de la historia de los últimos siglos en beneficio del vomitivo
legado señorial noucentista y burgués."
Per fi, una crida a la lluita subterrània, a la subversió, a l’activisme.
No deixeu de visitar la seva pàgina on trobareu fantàstics articles i informació sobre els seus llibres.
"Al tiempo congelado de la hiperrealidad turística le opondremos el tiempo secreto del ritual sagrado. Al tiempo posmoderno de la “Tradición más Modernidad” del PSC le opondremos el tiempo infi nito de lo desaparecido para siempre. De la piedra arrancada."
PS. Escoltant la música inquietant de la portada de la seva web recordo les paraules que Pablo Neruda dedica al record de Santa Maria del Mar, visitada abans la destrucció de la Guerra. Imagino l’altar sembrat dels ex-vots dels pescadors, en forma de barquetes, llaguts i coques i em sorprèn la veu del poeta, " Cuerpo de mujer, blancas colinas, muslos blancos, te pareces al mundo en tu actitud de entrega" i la seva veu sembla sortida del fons del temps, com una advertència del que estem perdent.
Vaja, que ens falta un bull
Hem pres la imatge que acompanya l’article d’avui al Cafè de Reus. A sota d’un titular del Diari Espanyol un parroquià indignat ha acomplert la seva tasca subversiva del dia utilitzant la sàtira com a contrainformació. Alguna cosa ens falla si aquest és l’únic mètode que trobem per a dir el que pensem.
TRANSCIPCIÓ:
Diari Espanyol: El alcalde de Reus se siente con fuerzas para optar a la alcaldía
Parroquià subversiu: ELS EUROS DONAN MOLTA FORÇA
Ombreta de sargantana
entaforada en un marge
esquiva la primavera
