dern

Als amants dels misteris, coleccionistes de meravelles i diletants de totes les espècies us deixo l´enllaç a l' Athanasius Kircher Society. Una finestra al bizarre de totes les èpoques.

Els meus articles favorits són el de la torrada amb la cara de Jesucrist i les animacions de Muybridge. S'accepten comentaris, fins-hi tot sobre les Piràmides de Bòsnia!

Etiquetas: Athanasius_Kirhcer_Society

D' avui no passa, habia d'e posar-hi una faula.

Aquesta es la meva preferida, Mariano.

129 La humedad y los poros

Había una humedad que vivía en una vivienda de protección oficial y, siguiendo su tendencia natural a respirar, levantaba los azulejos del cuarto de baño, se asomaba por los techos, hacia florecer los papeles pintados de las paredes y bufaba los suelos, y, se preguntaba por qué los arquitectos no se habían dado cuenta de que la humedad era como el sudor de la tierra, y, así como el cuerpo humano tenia sus poros, también los edificios, las constituciones, las leyes, los amores imposibles y las revoluciones necesitaban poros, es decir, caminos de salida, y, cuando no se los ponían, era peor.

En un cofre como este guardo:

-A un lado Ásia, al otro Europa y allà a su frente, Estanbúl

-El barco pirata de Playmobil

-A Iñigo Montoya disfrazado de Pirata Roberts

-Un doblón de oro maya que robé al Capitàn Sparrow.

-El mapa del tesoro de la Isla de las Cabezas Cortadas, tatuado en piel humana

-Los calzoncillos de Le-Chuck

Y para terminar: ¡Jo! ¡Jo! ¡Jo! ¡La botella de ron!

M'està passant una cosa estranya amb la muntanya que es veu des del meu cafè.

El cafè té un nom qualsevol que no concorda amb la seva realitat de borratxos indignats, cambreres immigrants i bufet lliure els diumenges amb descompte per a pensionistes.

La muntanya és...mutable. A primer cop d' ull és una muntanya, la darrera de la cadena pre-litoral, afirmen els mapes físics, i, malgrat tot (sense voler desdenyar les conclusions dels insignes geòlegs que ha donat aquesta contrada), podria ésser perfectament un Himàlaia erosionat i desviat de latitud.

La meva muntanya té, tenia, per a ésser més exactes, la bellesa d'allò anodí: arbrets de copes arrodonides amb aspecte de pins, terra d' un tó marró clar y tot de xalets esquitxant-la. Un racó de natura naturata retallat rera la sil.lueta del pont del tren, una fàbr

Una nena trasteja l'ordinador de la biblioteca. Deu tenir uns deu anys i duu els cabells, molt arrissats, recollits en una cua de cavall.

-Què busques? T'ajudo?

-No ho se, que puc buscar?

-Busquem la Blancaneu?

Hi ha trenta-dues Blancaneus al catàleg de biblioteques públiques. Cap ni un a la nostra biblioteca. Decepcionades, decidim preguntar a l'encarregada de la sala infantil. Troba miraculosament una Blancaneu pero ens adverteix que no es adeqüada per al nivell de lectura de la nena perqué està catalogada com a "Avançada". De totes maneres decidim demanar-la. Cinc segons després de tenir-la a les mans desistim de mira-nos-la i la deixem als prestatges: només hi ha dibuixos! d' aixó en diuen nivell avançat?. No tenim més remei que triar un altre llibre, aquest cop a ull ( i no me'n feu dir el títol perquè l'afortunat va ser un de les Bruts

Trona. Sant Pere mou els mobles.

El món es carrega d'una energia especial i em vènen moltes ganes de còrrer sota la pluja.

Comença la Festa Major i me'n vaig de gresca.

Quan vaig començar la carrera (corria lany 1997 i Barcelona era un món nou i emocionant, molt diferent de la ciutat prefabricada que s' ha anat superposant a la seva original bellesa, salvatge i enbrutida) ja ens van avisar que el trasllat de la Facultat d'Història al centre del Raval, que la universitat promovia com a imminent, feia onze anys que estava pendent.

Aquell any i l'anterior ja hi havia hagut manifestacions en aquest sentit, els estudiants estaven cabrejats, encabits en barracons o en aularis que no tenien les mínimes condicions i, mentres no es feia res per a construir el nou edifici, les administracions del bipartidisme vigent, es posaven travetes mútues als projectes, els rectors afavorien les carreres científiques, i l'espai de la facultat es veia envaït poc a poc per l'ombra del

Etiquetas: Facultat_Història_UB, Parc_Científic, arquitectura, lluites_estudiantils