dern

Del lamentable espectacle de la Fira de Sant Jaume (espais fraccionats, una oferta cada cop més curiosa i, val a dir, Friki, de firaires, el Parc Sant Jordi inundat de pixarades equines amb els accessos ocupats per improvisades dutxes per als amics amb peülles) fins als periples de la construcció del nou palau firal de Reus (al concurs per a l'aixecament del qual el Senyor Arata Isozaki ha rebutjat ni tansols presentar-se) hi va molt menys del que sembla. Tinc la sensació que tot el que es relaciona amb el concepte de Fira estigui maleït a la nostra petita ciutat.

I dic petita, així, tranquilament i amb voluntat que ens n'adonem d'una vegada, l'encant de Reus ha estat sempre, com el seu avantatge, que no sóm una gran ciutat i que no sóm tampoc una capital i, per tant, podem aprofitar-nos de la tranquilitat i la llivertat que aixó ens confereix. És aquest intent de semblar més del que

Etiquetas: Reus, fira, urbanisme

Primer vol i primer contacte atlàntic. També les primeres vacances autèntiques en molt, molt de temps.

Ja tenia el cul quadrat de tant de Reus i els aires de la ciutat del Tejo m'estaven cridant, fluixet, com la veu atzarosa de les sirenes quan insinua els plaers de l'aventura.

Amb les ocurrències del camarada Saramago ha etzibat darrerament, espero que no hi hagi un brot d'antiespanyolisme cavalcant a Portugal i haguem de sortir del país per potes, acusats d'algún intent d'espionatge agegacionista.

(més)